El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, no té en contra només l’independentisme, que li retreu especialment els casos dels infiltrats. Entre els altres fronts que té oberts hi ha també gran part de la judicatura i dels comandaments policials. De fet, arriba a la festa de la Hispanitat amb nous problemes amb els seus antics companys de toga. Un vegada més, el conflicte està relacionat amb la Guàrdia Civil. Primer va ser pel coronel Diego Pérez de los Cobos, el guàrdia civil que el govern del PP havia triat per coordinar l’operatiu contra el referèndum del Primer d’Octubre del 2017 i que fa uns mesos va derrotar Marlaska als tribunals. Ara, el deep state continua la seva guerra contra el ministre del PSOE amb un afer protagonitzat pel coronel Manuel Sánchez Corbí, un altre dels comandaments més importants de l’institut armat, l’home que hauria sigut el nexe del cos amb l’Operació Catalunya, la connexió amb les clavegueres de l’Estat en l’etapa de Mariano Rajoy. L’Audiència Nacional ha obligat el ministre a millorar una condecoració a Sánchez Corbí, excap de la poderosa Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i condemnat per tortures i indultat pels governs de José Maria Aznar.
La concessió de la nova medalla a Sánchez Corbí es va executar el passat 27 de setembre, quan el Butlletí Oficial de la Guàrdia Civil anunciava que el ministeri de l’Interior complia una sentència del passat 3 de maig del jutjat contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, que obligava el ministeri a concedir al comandament policial una condecoració d’un rang més alt que la que havia rebut. La decisió arribava després que Marlaska aprovés, abans de les eleccions espanyoles, el nou organigrama del Cos Nacional de Policia, que retalla competències als comandaments policials i n’incrementa el control i la gestió política. Una altra decisió del ministre que no ha caigut gairebé a la vella guàrdia policial. De fet, va fer el mateix el 2022 amb la Guàrdia Civil.
L’estira-i-arronsa del ministre amb els uniformats
Marlaska ha volgut tallar el soroll intern amb una actuació preventiva que ha estat aprofitar el seu mandat per renovar tots i cadascun dels caps superiors de les Prefectures del Cos Nacional de Policia, així com de les comissaries provincials. Una decisió que ha anat en paral·lel amb l’institut armat. La pressió sindical, com l’exercida pel sindicat Jupol, d’un evident caire polític, les agres polèmiques obertes amb generals de la Guàrdia Civil i part de la judicatura més ubicada a la dreta, han afeblit el ministre, i han reduït les possibilitats de continuïtat en un virtual executiu de Pedro Sánchez si el líder socialista assoleix la investidura. Una opció que seria refrendada pels partits independentistes pels casos dels infiltrats en moviments socials, per l’acció de les unitats d’intervenció policial a les protestes postsentència o pel cas Pegasus, perquè no s’ha aclarit si els cossos i forces de seguretat de l’Estat utilitzaven aquests mètodes.
Sánchez Corbí, un indultat per Aznar
La relació del ministre i magistrat de l’Audiència Nacional amb el coronel Sánchez Corbí no ha estat de flors i violes. Ans al contrari. Marlaska el va destituir l’agost de 2018 al·legant “pèrdua de confiança”. Segons fonts del ministeri, el coronel va “suspendre investigacions” sense tenir permís dels seus superiors. Tot l’afer es va destapar arran d’un correu electrònic de Sánchez Corbí va remetre a l’UCO en què avisava que s’havien buidat la caixa dels fons reservats, així que emetia una ordre clara: “Se suspèn qualsevol activitat que requereixi l’ús de fons reservats”. Una ordre que es contextualitzava en una guerra interna entre el CNP i la Guàrdia Civil pel control i la disposició dels fons davant els nous controls que volia imposar l’equip ministerial dirigit per Marlaska.
Sánchez Corbí va encetar una via contenciosa per ser restituït, però ni l’Audiència Nacional, ni el Tribunal Suprem li van donar la raó i van avalar la decisió del ministre. Els magistrats de la secció cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem afirmaven en la seva sentència de 27 de setembre del 2022 que la motivació de destitució era “clara, suficient i comprensible” i que era indiferent com fossin les relacions personals que podien existir entre el coronel i Marlaska. El 15 de febrer del 2022, Corbí va deixar el cos després d’una dilatadíssima carrera dins l’institut armat en la lluita contra ETA i a l’UCO. Ara bé, la seva carrera també té ombres molt tenebroses. Corbí va ser condemnat a 4 anys de presó i sis d’inhabilitació per tortures al membre d’ETA Kepa Urra, una pena que el Tribunal Suprem va rebaixar a un any. Amb l’arribada del PP a la Moncloa, va ser indultat pel govern de José Maria Aznar, que va commutar-li la pena de sis anys d’inhabilitació per un mes i un dia, i així va evitar l’expulsió del cos.
Problemes amb les medalles
Corbí es va quedar amb ganes de revenja i no va deixar escapar l’oportunitat de tornar a portar el ministre de l’Interior al jutjat. Marlaska va condecorar els autors del llibre sobre cinc dècades de lluita contra ETA titulat Historia de un desafío (Edicions Península, 2021). Cinc dels coautors van ser reconeguts amb la Creu d’Argent, llevat del sisè autor –Sánchez Corbí–, que va rebre la Creu amb Distintiu Blanc de l’Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil, una de menor rang. De nou, el coronel va portar als tribunals la decisió reclamant la mateixa condecoració que els seus companys de llibre.
En el seu recurs, el coronel al·legava que s’havia produit una clara discriminació i una vulneració de l’article 14 de la Constitució que consagra el dret a la igualtat. El coronel entenia que s’havien vulnerat els seus drets i no s’havia justificat per què un dels autors del llibre rebia una condecoració de menys nivell que la resta. La titular del jutjat contenciós de l’Audiència Nacional, Emilia Peraile Martín, va donar la raó al comandament i va entendre que la decisió “no estava ajustada a dret”. La magistrada entenia que el cas de Sánchez Corbí és una discriminació de manual perquè és “un tracte diferent que es dona en situacions iguals”, tot i reconèixer a la resolució que el ministeri té poder “discrecional” per atorgar medalles. Ara, el ministeri li ha anul·lat l’atorgament de la Creu amb Distintiu Blanc i ha condecorat el coronel amb la Creu d’Argent. De fet, la magistrada havia advertit que si el ministeri no en feia cas, faria “executar forçosament la sentència”.
Relacions amb la policia patriòtica
Corbí és un dels personatges embolicats en l’Operació Catalunya. De fet, se’l considera el nexe entre l’equip de la policia patriòtica i la Guàrdia Civil. Una relació que apunten missatges de Whatsapp i correus, així com converses registrades entre el coronel, el comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior, el secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez, alies Paco Bomba. Entre la quantitat de whatsapps aportats, n’hi ha alguns en què Corbí conspira amb Martínez per collar Marlaska al Congrés pel seu cessament i, fins i tot comentaris grollers obre la seva orientació sexual. En aquest context es queixa que el ministre socialista té “la seva policia patriòtica”.
Per altra banda, l’Operació Tàndem de l’Audiència Nacional conté un enregistrament d’una trobada, de l’11 de maig del 2016, entre Villarejo i el coronel. En aquesta conversa, Corbí tranquil·litza Villarejo informant-lo que ningú no investiga el comissari Enrique García Castaño –element indispensable de la policia patriòtica– i sobre la hipotètica maniobra del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb l’UCO i la policia patriòtica. Així, Villarejo detalla que dos magistrats li han explicat que Félix Sanz Roldán, l’aleshores cap dels serveis secrets espanyols, està obsessionat amb ells dos. Així mateix carreguen contra els serveis d’intel·ligència espanyols afirmant que el CNI l’única cosa que fa és “muntar trames” i detallen que van manipular una trobada entre Villarejo i Sánchez Corbí per una qüestió personal de la filla del coronel. “Ja hi veien reunions per anar contra el govern”, s’exclamen. En la mateixa conversa enraonen sobre com han d’actuar amb els polítics.
De los Cobos, l’altre adversari
Un dels fronts més calents que ha hagut d’afrontar el ministre Marlaska davant el deep state ha estat la batalla amb el coronel Diego Pérez de los Cobos. Una batalla que ha perdut dues vegades als tribunals. En primer terme, per la destitució del coronel com a cap de la Guàrdia Civil a Madrid arran dels atestats que va elaborar sobre la manifestació del 8-M del 2020, en què la relacionava amb la propagació de la Covid per tal d’embolicar-hi l’aleshores delegat del govern espanyol a la Comunitat de Madrid. El Tribunal Suprem va donar la raó a De los Cobos i va anul·lar-ne la destitució, encara que fos al preu d’esberlar la seva doctrina sobre el que impliquen els càrrecs de confiança.
En segon lloc, el passat 19 de setembre el Tribunal Suprem també va anul·lar el decret del govern espanyol que nomenava els tres nous generals de l’institut armat. De los Cobos, com que no va entrar a la terna, va recórrer el decret i els magistrats li han tornat a donar la raó, amb una estirada d’orelles al ministeri per no haver-lo ascendit. Una resolució que el ministeri redueix a una “qüestió formal”.
Comandaments del CNP, incòmodes
No només amb la Guàrdia Civil ha tingut topades el ministre. Velles glòries del CNP també han arrufat el nas davant algunes decisions de Marlaska, com ara el canvi de comandaments territorials i, el que és més profund, el canvi de l’estructura orgànica de la policia, que no ha caigut gaire bé en alguns cercles dels comandaments. Es tracta de l’ordre INT7859/2023 de 21 de juliol ,que es va oficialitzar el dia 25 del mateix mes. Un extens documents on s’establien “quatre centres directius” que depenen directament de la Direcció General de la Policia: la Direcció Adjunta Operativa, la Subdirecció General de Recursos Humans i Formació, la Subdirecció General de Logística i Innovació i enfortia les atribucions del poderós Gabinet Tècnic.
A més, la Direcció General assumeix la comunicació del cos arreu de l’Estat, així com la cada cop més important Divisió de Cooperació Internacional que coordina les accions d’Europol o amb Interpol. El nou decret també ha creat les Unitats Centrals de Coordinació Operativa i Tècnica dins de les Comissaries Generals que assumeixen funcions de comandament directe i una Brigada d’Acció Exterior. Canvis que han provocat certa incomoditat en uniformats amb moltes hores de servei que veuen retallades les seves funcions. Comandaments que critiquen la condescendència que Marlaska ha tingut, per exemple, amb Mossos d’Esquadra, ja que n’ha facilitat la seva ampliació i ha donat la clau a la policia catalana d’institucions i arxius policials europeus i internacionals.
Mal vist també per l’independentisme
Però precisament amb els partits polítics independentistes Marlaska també té tensions, sobretot per la infiltració d’agents del CNP als moviments socials sobiranistes de Catalunya i per la manca d’explicació del ministeri sobre un virtual us de Pegasus per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
