L’Assemblea Nacional Catalana celebra aquest dissabte un secretariat clau. Enmig d’unes tensions internes que comencen a fer història, el parlament de l’ANC ha arribat a l’aturada del dinar dins un debat “raonable” però contundent entre els sectors enfrontats. La territorial del districte de Sant Martí de Barcelona ha acollit el que és un conclave que ha de servir per escatir una posició clara i mirar d’enterrar la destral de guerra entre oficialistes i dissidents. Una tasca difícil perquè aquestes tres darreres setmanes els òrgans de direcció han viscut un veritable Vietnam que no es recordava des de les maniobres per l’arribada de Jordi Sànchez a la presidència de l’entitat.
Sia com sia, els secretaris nacionals han anat a dinar sense escatir si el vicepresident de l’ANC, el represaliat Jordi Pesarrodona continuarà al càrrec o bé si el veterà Uriel Bertran, que té l’encàrrec d’articular discurs, el substitueix o bé una persona que simpatitzi més amb les posicions de Dolors Feliu. De fet, Bertran va intentar fer un gest d’aproximació vers Pesarrodona tot anunciant que feia un pas al costat i deixava que Pesarrodona continués al seu càrrec orgànic. Però no està gens clar que continuï. L’ANC viu hores greus per decidir quin ha de ser el paper en la nova pantalla del Procés: si ha de ser un agent mobilitzador, un actor polític o bé ha de fer el pas i entrar a les institucions. Amenaces de dimissió i fins i tot, d’escissió, plana sobre una entitat primordial del Primer d’Octubre.
Secretariat a porta tancada i pany i forrellat
El conclave ha començat amb 52 secretaris nacionals, dels 72 que l’integren, i amb una majoria clara favorable a les tesis de la direcció. El secretariat és a porta tancada. La reunió ha començat amb una teràpia de grup, dirigida per Feliu, sobre les filtracions a la premsa de la crisi. Però de seguida s’ha encetat la discussió de fons. El debat intens té dues variables. Per una banda, la primera imatge de la confrontació es basaria en la creença que el sector oficialista, que fa costat a Feliu, defensa peti qui peti l’articulació d’una llista cívica. El sector crític, en canvi, veu aquesta opció com una peça més però no l’objectiu de l’ANC, sinó com un element que si s’escau a la vista de l’escenari polític, es podria posar en marxa.
D’aquí que se salti a l’altra variable. En concret, les acusacions de manca de democràcia i de transparència per part del sector oficialista. Unes incriminacions negades per la direcció que acusen als crítics de respondre a les directrius dels partits polítics. En aquell nivell de conflicte s’ha arribat a plantejar la petició d’una qüestió de confiança del comitè permanent per tal de rellevar alguns dels seus components. El Comitè Permanent és la direcció operativa de l’ANC i els crítics estan convençuts que la seva orientació política només es dirigeix a la llista cívica per presentar a les properes eleccions al Parlament.
1
