“En una societat plural i democràtica (…), voler sufocar una reivindicació política impecablement pacífica i amb nodrits suports socials sobre la base de que divideix o enfronta a la ciutadania resulta grotesc, i més quan els símptomes de fractura de la convivència no es veuen per enlloc”, publica l’historiador J.B Culla a la seva columna d’El País.
Culla contesta així al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Diaz, que va assegurar que el projecte sobiranista català “contamina la convivència” i està creant una “fractura sense precedents” a la societat catalana, que ha portat, fins i tot, a famílies a no reunir-se aquestes festes nadalenques per evitar discussions. I li etziba: “Si, a més, els que raonen així pertanyen al Partit Popular, aleshores la seva actitud constitueix una espectacular ostentació de cinisme“.
“De cinisme, perquè si alguna cosa caracteritza als governs del PP sempre que han disposat de majoria absoluta, n’és el seu ús prepotent per adoptar decisions unilaterals, amb absolut menyspreu del rebuig o la fractura social que aquestes poguessin provocar”, continua. I posa l’exemple de la invasió d’Iraq del 2003 promoguda pel president d’aleshores, José María Aznar que va suscitar molta controvèrsia i rebuig per part d’una part molt generalitzada de la societat espanyola.
“No era aquell ambient sociopolític, que es va perllongar fins al 13 de març del 2004, infinitament més tens i enconat que l’actual, inclús amb episòdics brots de violència? O per ventura, el risc de divisió social estava justificat perquè l’Espanya d’Aznar jugués a gran potència de la senyora Pepis, i és un horror si la suscita la demanda d’una consulta d’autodeterminació a Catalunya?”, critica Culla.
L’historiador conclou que, parlant de temes que fracturen, “creu el titular d’Interior que el projecte de la nova llei de l’avortament preparat pel seu col·lega, i company en el sector llepaciris del govern, Alberto Ruiz-Gallardón, és inclusiu en termes socials, o més aviat decisiu?”. “A jutjar per l’escoltat fins avui, provoca profundes esquerdes fins i tot en les esferes més altes de l’escalafó del Partit Popular“, contesta.
Finalment, Culla conclou: “Ja imagino que l’avortament no és un tema de discussió en les sobretaules nadalenques que freqüenta Jorge Fernández-Díaz; però a ell i a algun superior seu caldria fer-los reflexionar el fet que inclús en una família com la Fernández-Díaz, (…) existeixi avui una porció significativa de partidaris de la independència“.
