La Panadella és un lloc emblemàtic. L’hotel, el restaurant, la cafeteria i el punt de trobada que no té panys. Una parada i fonda habitual quan el trànsit rodat a Catalunya era una aventura i el país no estava saturat de xofers que anaven pel carril del mig. Un lloc, en un tombant de l’A-2, que l’escriptor Francesc Canosa defineix amb la metàfora del check point Catalunya, és a dir, el pas fronterer entre el país i els afores de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest dilluns, però, ha estat el punt d’inici d’una revolta controlada dels alcaldes que volen aturar la voràgine del que ja es coneix com a Barcelunya, és a dir, el desequilibri entre la poderosa i autoorganitzada àrea metropolitana de Barcelona i la resta de la nació. D’aquí que La Panadella sigui el títol de la declaració que més d’un centenar d’alcaldes i regidors, de gairebé tots els colors, fins i tot del PSC, han aprovat i signat en un conclave celebrat en aquest punt emblemàtic de la geografia i sociologia catalana.
“Sense la resta del Principat, sense la resta de la nació, Barcelona no només perd l’essència, sinó que perd tota capacitat de competir globalment”, assegura el document aprovat pels electes locals. “Volem que Catalunya sigui un país equilibrat, que generi benestar a totes les catalanes i catalans”, enceten el manifest, que reclama més governança per a la resta del país i que no es construeixi una nació a “dues velocitats”.
“Pilars bàsics de la nació”
Després d’hores de debat i de reunió, han acordat un text on constaten que “tots els municipis de Catalunya, més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, fa temps que patim una situació injusta, un infrafinançament crònic que està distorsionant els pilars bàsics de la nació catalana i que condiciona la qualitat de vida de la nostra ciutadania“. “Volem deixar de ser el rerepaís, reivindiquem que som País, amb les mateixes condicions i capacitat de decisió”, asseguren.
En aquest sentit, alerten que “l’asimètric creixement demogràfic” que viu Catalunya, que és “positiu en les ciutats i negatiu en la majoria de pobles petits, l’envelliment de la població, la crisi d’infraestructures i la debilitat dels serveis públics genera una desigualtat d’oportunitats a les diferents comarques del país”. Una circumstància que converteix Catalunya, a parer dels alcaldes, en “un país desequilibrat i amb poca cohesió interna”.
“Un país on la capital, Barcelona i l’àrea metropolitana van a un ritme i la resta en sembla desconnectat”, afegeixen. “Malauradament, aquesta regió capital regeix moltes de les decisions que afecten la resta del país, preses des d’un despatx a molts quilòmetres de la realitat”, critiquen. Així mateix, el manifest retreu que “no es tenen en compte les realitats i la idiosincràsia de cadascuna de les comarques de Catalunya”.
Gestionar el país
El manifest, però, reconeix “la necessitat que la regió metropolitana tingui una governança regional pròpia, amb un pressupost, unes competències i un territori ben delimitat”. “Creiem que és molt adient que com a regió tingui la seva capacitat de prendre les millors decisions per afrontar els seus reptes de futur”, remarquen. De fet, defineixen Barcelona com “una metròpoli, una ciutat global” però alerten que precisament ho és “perquè és la capital de Catalunya”.
“Sense la resta del Principat, sense la resta de la nació, Barcelona no només perd l’essència, sinó que perd tota capacitat de competir globalment”, remarquen. Per això, els alcaldes exigeixen el “mateix tracte de governança que l’àrea metropolitana”, perquè, segons argumenten, “més enllà d’aquesta, ni les diputacions, ni les vegueries ni les comarques tenen prou força per donar cobertura a les necessitats de la ciutadania”.
“Desequilibrem el país, ja que tenim una Catalunya a dues velocitats”, avisen. Així, asseveren que “no pot ser que el 50% dels catalans i catalanes visquin en menys del 5% de territori, a l’àrea metropolitana; com tampoc pot ser que en un 30% del territori hi visqui només el 2% de la població, com als Pirineus”. D’aquí que exigeixin una governança pròpia “com l’AMB, que doti de pressupost i de competències la resta del país”. L’objectiu és “combatre la Catalunya de dues velocitats” per mantenir “una nació cohesionada en la diversitat”. I recorden que totes les democràcies modernes compten amb “diferents nivells de governança per apropar les decisions a la ciutadania”. “No fer-ho, és anar enrere”, sentencien.
