L’historiador Agustí Colomines ha denunciat l’existència a Catalunya d’una ‘policia intel·lectual’ antisionista, en al·lusió a l’intent de boicot que han patit unes xerrades sobre Israel organitzades per Amics de la UNESCO. Colomines, que ha estat un dels conferenciants, recorda en un article al Punt-Avui la pressió que un grup d’intel·lectuals propalestins han fet per impedir que se celebressin aquestes conferències.
“Ningú fins ara no havia protestat mai perquè s’organitzés una conferència per parlar de la realitat del Tibet o de Sud-àfrica o fins i tot de Cuba. Aquest any sí. Col·lectius propalestins i escriptors com Maruja Torres van reclamar que se suspengués el cicle per raons que encara no entenc. Em va semblar insòlit que gent de la cultura pogués fer una petició com aquesta per convertir-se en guardians de la història”, assenyala l’historiador.
Segons Colomines, que actualment també és el director de la Fundació CatDem, el nus de la seva conferència a Amics de la UNESCO va ser determinar què va trencar l’antiga fascinació del catalanisme d’esquerres per la kippà, el solideu jueu. “Com és que actualment el catalanisme d’esquerres és, per norma general, tan antisemita que fins i tot es lliga al coll la kufia palestina com qui porta a la mà el rosari? Tinc una hipòtesi que vaig exposar en la conferència però que no m’atreveixo a escriure aquí perquè em crucificaria la policia intel·lectual que encara va pel món emetent certificats de bona conducta”, indica.
L’historiador recorda en el text com anys enrere el catalanisme d’esquerres simpatitzava amb el sionisme, que també va tenir un origen socialitzant, i cita el cas de Josep Benet. “Un altre cas que il·lustra bé l’ús del sionisme per part del catalanisme és la publicació del llibre d’André Chouraqui ‘L’Estat d’Israel’, per Edicions 62, el març de 1963, en traducció de Jordi Sarsanedas i amb un pròleg de Josep Benet, el futur candidat del PSUC a les eleccions del 1980 i el senador més votat de l’Entesa del Catalans. La solapa diu que el llibre conta “l’extraordinària aventura del redreçament del poble jueu”, iniciat per Theodor Herzl “en el moment de la seva més baixa degradació”, “a l’època del més vil antisemitisme”, fins transformar “una massa envilida en una nació” i constituir-la en un petit Estat que, avui, atreu l’atenció del món per la seva originalitat i el seu progrés. Amb aquest llibre coneixereu un dels fenòmens col·lectius més importants de la nostra època. És un llibre que us farà reflexionar”, apunta.
