La futura llei antidesnonaments que prepara el Parlament de Catalunya està més a prop de convertir-se en una realitat després de l’acord entre els col·lectius defensors de l’habitatge i Junts per Catalunya, que en les últimes setmanes havia reclamat introduir certs canvis al text per tal de donar-hi suport. El tràmit parlamentari de la llei s’ha reactivat aquesta setmana després que ERC, Junts, la CUP i els comuns hagin tancat la ponència conjunta amb un primer esborrany.
L’acord entre els quatre partits i el Grup Promotor de la llei 24/2015 –l’Observatori DESC, la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica– permetrà protegir les famílies vulnerables en risc de desnonament. Un dels principals punts de la nova llei és que la Generalitat, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, podrà assumir el pagament del lloguer de famílies a punt de ser desnonades, sigui amb “ajuts o com a arrendatari” dels pisos a preu de protecció oficial.
Aquesta opció només serà possible en el cas que els pisos siguin propietat de grans tenidors que no depenguin de bancs o de fons d’inversió. Aquests grans tenidors podran demanar a la Generalitat que els llogui l’habitatge a canvi de no interposar una demanda de desnonament o de retirar-la en el cas que ja s’hagi iniciat el tràmit. En qualsevol cas, si no s’acullen a aquesta mesura hauran d’oferir un lloguer social a la família.
Impuls del lloguer social
Una altra novetat és que la futura llei no contempla cap mecanisme per compensar els grans propietaris, sinó que s’aposta per fomentar els lloguers socials com la millor eina per evitar desnonaments. Pel que fa a les famílies en situació d’exclusió residencial, s’introdueix la renovació obligatòria dels lloguers socials per als grans tenidors. També estaran obligats a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que acaben contracte o que hagin ocupat pisos propietat de bancs o fons d’inversió abans de l’1 de juny del 2021.
Així mateix, l’acord entre Junts i els col·lectius prohabitatge inclou una redefinició dels grans tenidors, que inclourà les persones jurídiques amb més de 10 habitatges i les persones físiques amb 15 pisos en propietat. La durada dels contractes de lloguer social s’ha ampliat de 3 a 5 anys si el gran tenidor és una persona física, fins als 7 anys en el cas de les persones jurídiques i fins als 12 anys per als bancs i els fons d’inversió.
La nova llei antidesnonaments també preveu l’ampliació a 7 anys de la cessió obligatòria d’habitatges buits de bancs i fons voltors, l’elaboració d’un registre de persones jurídiques amb més de 10 pisos en propietat i el control de les ofertes de lloguer social, que anirà a càrrec del Govern i limita a un mes el termini per presentar-les.
Recuperar el text tombat pel TC
Després de la finalització de la ponència, el text passarà a la comissió parlamentària corresponent i després s’haurà de sotmetre a l’aprovació del ple. La nova llei recupera la majoria de les mesures de lloguer social antidesnonaments aprovades per la Generalitat el 2019 i que el Tribunal Constitucional va anul·lar per un defecte de forma.
