La Catalunya del Nord –o el Pays Catalan, o el departament de Pirineus Orientals, o el nom que s’esculli aviat en una virtual consulta– s’ha llevat aquest dijous amb un paisatge bucòlic: el Canigó absolutament nevat. Les vistes des de les sinuoses carreteretes de la zona deixen postals icòniques. La muntanya emblanquinada acompanyada de planures plenes de vinyes encara despullades de verd. Només en algun plataner gruixut que fan de límit lateral de les carreteres hi ha algun cartell electoral que recorda, sense gaire nervi, que diumenge hi ha la primera volta de les eleccions presidencials del monarca republicà francès.

Un aspecte prou vistós, però, és la reivindicació en al toponímia a gairebé totes les entrades dels municipis. El rètol horitzontal de Pays Catalan -en francès. No és un rètol qualsevol. Tot va començar amb 25 rètols que un veterà activista del catalanisme a la zona, Jordi Vera, va activar quan l’executiu de Manuel Valls va decidir rebatejar el nom de les regions. “La decisió de fer-nos passar com la Regió de l’Occitània va ser una ofensa”, comenta Vera mentre fa un glop de te. “Allà es va despertar el sentiment identitari, la gent francesa va dir a París que eren catalans, no occitans i d’aquí la gran manifestació del 10 de setembre del 2016″, detalla. La batalla la va guanyar l’Estat, però el rau-rau continua.

Una imatge del centre de Perpinyà amb les senyeres penjades davant el Castellet/Quico Sallés
Una imatge del centre de Perpinyà amb les senyeres penjades davant el Castellet/Quico Sallés

De Pays Catalan al rugbi

De fet, la presidenta departamental, Hermeline Malherbe, ha posat sobre la taula un nou canvi de nom per al departament. La seva idea és Pirineus catalans, però el sector turístic apostaria per Pirineus Mediterranis, com el departament de Pirineus Atlàntics. El catalanisme, però, veuria aquesta consulta com una “oportunitat” per mostrar el seu rebuig i apostar per Pays Catalan. Tot i que diversos activistes, com l’Enric, recorden que cal ser més pragmàtic perquè “per a l’Estat francès, de país, només n’hi ha un”.

Aquest seria l’exemple, un punt paradoxal, del catalanisme del nord, molt marcat per la idiosincràsia francesa. És a dir, que la catalanitat, ja sigui identitària, ètnica o cultural, es viu de manera molt diferent a la Catalunya del sud. I un sotrac com el que suposa rebatejar els territori ha fet renéixer un sentiment de reivindicació més territorial que no pas sobiranista. No difereix gaire del que ha passat a Alsàcia i l’intent dels republicans de rebatejar-lo com Gran Est, que ha generat un nou sentiment de pertinença o el que va passar a la Bretanya, que ara torna a la palestra perquè també reclama l’autonomia que Emmanuel Macron ha ofert a Còrsega.

Una seu electoral de Perpinyà preparada per diumenge/Quico Sallés
Una seu electoral de Perpinyà preparada per diumenge/Quico Sallés

Un altre dels exemples és la persistència del català. “És una situació curiosa”, raona l’Albert, director de Ràdio Arrels, un tipus de verb ràpid i mirada viva que dirigeix una ràdio associativa que emet només en català. “Hi ha la percepció que l’ús social del català cau, però en canvi la llengua ha guanyat en prestigi, sobretot amb l’exemple del sud”, opina. No, no parla del Procés,-i ho deixa molt clar- sinó que en català a la Catalunya del sud s’han fet “coses interessants, amb traça, internacionals i amb prestigi”. Un element que ara comença a veure’s en una zona on dos terços de la població no hi ha nascut. Una dada sembla indicar aquest camí, i són els 400 inscrits en les classes de català per a adults que pot arribar a tenir Òmnium Cultural a la Catalunya Nord. Per cert, una entitat que, si anessin mal dades a la Catalunya del sud, podria treballar perfectament en territori francès.

L’Enric, un home rabassut i perspicaç que ha militat durant anys i panys a Unitat Catalana, posa sobre la taula un altre exemple de la peculiar identitat catalana: el rugbi. Més enllà de la USAP de Perpinyà, un equip que enguany segurament haurà de lluitar per la permanència a primera divisió. A la botiga oficial, però, les samarretes amb el lema de la USAP i l’eslògan, Som Catalans, es venen amb fruïció. L’Enric recorda l’existència dels Dracs Catalans de rugbi 13. “Posen els Segadors a cada partit i en les grans finals hi trobaràs, com a molt, una bandera francesa!”, comenta un home que s’ha deixat les dents per canviar el nom de Dragons al de Drac. “A Esports 3 retransmeten partits de tercera i mai no miren cap aquí, no ho entenc!”, afegeix amb cara de perplexitat. Aquesta setmana juguen els quarts de final de la Copa d’Anglaterra amb el Santa Helena, el rival més potent.

Els dracs catalans en un partit contra el Tolosa/Dragons Catalans
Els dracs catalans en un partit contra el Tolosa/Dragons Catalans

Catalanisme aliè a l’Elisi

Però tots aquests elements semblen absolutament aliens als comicis que se celebren diumenge. Una altra cosa seran les eleccions legislatives del mes de juny, si no és que al final Macron les avança al maig. Partits com Tu ets País Català va assolir en algunes votacions el 5% ara fa un any, en les eleccions cantonals. “Pensa que la catalanitat anava molt lligada a una categoria ètnica, als cognoms”, exposa Vera, “però el sentit de pertinença territorial ha augmentat quan l’Estat ha deixat abandonada la perifèria, quan l’oficina de correus ha deixat d’obrir tot el dia, quan hi ha hagut la sensació que l’Estat ha abandonat el territori”.

“La Catalunya Nord és l’exemple, s’hi recull vot antisistema, gent que vota Le Pen perquè pensa que tots estan podrits”, addueix. “Macron parla d’star-ups i la gent d’aquí prou feina té a omplir el dipòsit del tractor”, justifica en Carles des d’Elna. De fet, l’afer McKinsey, una consultora que s’emportava milions de l’Elisi sense pagar impostos a França, està posant nerviós l’equip de campanya de Macron que, si ja defugia de fer campanya a la zona, ara encara més.

Molta gent creu que la Cinquena República està exhaurida, ni la dreta ni l’esquerra ofereixen una solució, creuen que el sistema està acabat i més en llocs com Perpinyà on els nivells d’atur o de crisi econòmica són evidents”, insisteix l’Albert. “Possiblement la identitat francesa està en crisi, costa d’entendre que França no hagi pogut patentar una vacuna contra la Covid”, indica com exemple, la Noemi, que regenta una geladeria al centre històric de Perpinyà. En certa manera, hi ha una mena d’ai al cor que Le Pen pugui guanyar fins i tot en segona volta. “Els votants d’esquerra i moderats fa molts anys que acaben votant contra algú, no a favor de ningú”, sentencia l’Albert. “Aquesta vegada, podria ser que es quedessin a casa i això afavoriria Le Pen”, interpreta.

El Palau de Justícia de Perpinyà, amb els rètols electorals i escebariu de la premsa en el dia del míting de Marie Le Pen/Quico Sallés
El Palau de Justícia de Perpinyà, amb els rètols electorals i escebariu de la premsa en el dia del míting de Marie Le Pen/Quico Sallés

“Votaré Le Pen, n’estic fart”

Interpretacions que comparteixen en Manuel, que despatxa en una excel·lent botiga de formatges o la Maria, atenta professora jubilada que llegeix L’independent en una terrassa discreta de la ciutat. Tot i que alguna cosa els diu que “no podrà ser”. D’aquí que no es distingeixi el vot a Marie Le Pen com un vot protofeixista, i més quan té un candidat encara més a la dreta com Éric Zemmour, de Reconquesta. “Si guanyés, no caldria que fes gaires canvis per aplicar el seu programa, en els darrers anys les retallades de drets han estat gegantines, i amb la pandèmia, encara s’han multiplicat”, remarca l’Enric.

“Votaré Le Pen, n’estic tip”, és una consigna que se sent en botigues i bars. La Lola, que dirigeix una botiga de roba, detalla mentre escombra que té “moltes clientes que avui aniran al míting”. Ho diu sense cap retret, i no necessàriament perquè en siguin clientes. “Jo votaré Le Pen”, diu en Josep amb l’argument que cal fer “canvis”. “El sistema està caduc, la democràcia representativa francesa és un fracàs”, argüeix.

La Federació de Regions i Pobles Solidaris, que té diputats a l’Assemblea Regional francesa i on s’integren partits com el PNB, ERC, Pays Catalan, el Partit Occità, dos partits corsos, el Regió Saboïa o el potent Unió Democràtica Bretona -que ha impulsat la polèmica llei de llengües regionals-, ha elaborat un informe sobre el nivell de federalisme dels candidats i de respecte a les regionalitats. Sobre una nota total de 50, els més ben situats són Yannick Jadot, ecologista, i l’anticapitalista Philippe Poutou, que és l’únic candidat que dona suport clarament al dret dels pobles a l’autodeterminació. Macron obté un 20 i els dos candidats de l’extrema dreta, un 10 sobre 50. El catalanisme –el peculiar “catalanisme del nord”– no entra, doncs, en l’algoritme de les votacions a les eleccions presidencials. La conclusió sembla clara: es pot ser francès per ser català i votar Le Pen. Coses del nord.

Avaluació del federalisme dels candidats a l'Elisi/FRPS
Avaluació del federalisme dels candidats a l’Elisi/FRPS

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a abril 07, 2022 | 20:15
    Pere Llimonera i Citronell abril 07, 2022 | 20:15
    Qué “catalanisme francès”,??? si eso N0 existe... son 4 gatos adoctrinados y "Financiados" (con Dineros de los impuestos pagados por todos los Catalanes y españoles, seguramente) por los cuatro gatos que vienen de España, de Catalunya para comer el TaRRo a los del Rosellón que ahora es casi absolutamente Francés en todo; y que se perdió por culpa de traidores como Pau Claris y otros elementos de parte de la Oligarquía Extractora de la época... Todas N0, pro casi todas las Esteladas y Senyeras que se ven en la foto habrán venido de Catalunya en Procesión y excursión de Fin de Semana a hacer el ViaCrucis en Francia... Una Procesión, manifestación Religiosa mas, con aires festivos de la gente de la Burbuja separata supremata de patrias inventadas, que quieren exportar su Credo y Dogma de Fe a Francia... Creo que fue en 1794, poco antes de la invasión Napoleónica a España, la ultima vez que España intento recuperar el Rosellón por medios militares; y con gran colaboración del pueblo Rosellonés, que se sentían Españoles y lo han seguido sintiendo y así los consideraban los Franceses hasta bien entrado el siglo pasado (en Francia lo consideraban una tierra conquistada a España); no tanto interés mostraron los Gobernantes, Oligarcas y Burguesía Catalana -todos Extractores- de la época en colaborar y apoyar Financieramente una operación Militar para ello... O sea, lo de "soltar "Calers" para ello, como que N0... Hay cosas que NuNCa CaMBiaN... Bueno, si son felices y les gustan estos eventos religiosos y procesiones "tan españoles", que seguramente son reminiscencias culturales de la parte del pueblo ligada a España que siempre estuvo ahí , allá ellos... Estupendo, que disfruten...
  2. Icona del comentari de: El cit campejador a abril 07, 2022 | 21:02
    El cit campejador abril 07, 2022 | 21:02
    Me quedo absorto leyendo este publirreportaje proindepes que supongo que está financiado por el Govern. La realidad es la siguiente, tal como explicaba muy bien Pere Llimonera: hay cuatro mataos, bien regados con dinero nuestro y, a cualquier francés le dices si estás a favor de la independència del sur de Francia y te dirán: claro, son pobres, nos cuestan dinero.... El problema es que los del sur de Francia no sé quieren independizar (salvo para elmon.cat , elnazional.cat y la Palurdi)
  3. Icona del comentari de: Anna G. a abril 10, 2022 | 13:52
    Anna G. abril 10, 2022 | 13:52
    Molts cops us heu preguntat perquè al Nord volen seguir sent francessos, entre altres coses perquè és de les regions més emprovides de França, depen en tot de la metròpoli i la seva aportació al PIB jacobí és minsa, va rebre una migració força elevada de pieds noirs i és el destí favorit dels jubilats gavatxos. Els de la langue d'oeil han estat força més intel·ligents que els de la meseta españyola, han folcloritzat la cultura: ballar sardanes, porta barretina, veure en porrò. En cap lloc veureu més iconografia catalana que allà. Estaba més estesa la llengua catalana durant la primera guerra mundial Guerra Mundial al nord que al sud, i aquí neix el genocidi lingüístic, els oficials de l'exèrcit francés s'adonen que molts bretons, catalans... no poden seguir les ordres pel simple fet que no entenen el francès, i comença la gran repressió. Voleu saber on es parla català allà? Doncs al barri de Sant Jaume de Perpinyà, de població majoritàriament gitana. Tot això els "comentaris" del garrulam tipo cit campeador no entenen, deixeu-los viuen a matrix. I la darrera la més important, anar pel món malgrat que sigui amb un passeport de la UE, on posa France encara dóna prestigi, si posa Espanyistan provoca vergonya, penso que aquest és el motiu principal. Sempre m'he preguntat la fixació mental amb Gibraltar, i no amb la Catalunya Nord, que també era propietat del Rei d'Espanya. Cit i Llimonera, serà racisme?
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a abril 10, 2022 | 19:51
      Pere Llimonera i Citronell abril 10, 2022 | 19:51
      En mi comentario está la respuesta a lo que usted pregunta... léalo con atención, seguro que lo descubre... Por cierto, supongo que sabe que Llivia continua siendo Catalana y española gracias al reto de españoles (que dijeron a rancia que eso ero lo firmado y lo que había, que sino era la guerra), que N0 gracias a los lideres Catalanes de la época... Hoy Francia tiene 21 millones mas de habitantes que España; alrededor de 1800 Francia tenia el triple de habitantes que Espana, incluso estaba un poco mas poblada que Rusia; por eso pudieron permitirse las guerras napoleónicas...

Respon a Pere Llimonera i Citronell Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa