Finalment, la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha convocat per al 26 d’abril la vista sobre una de les qüestions més espinoses del cas Marcel Vivet, la suposada doble minuta policial pels mateixos fets en l’afer pel qual va ser condemnat a cinc anys presó. De fet, la vista va ser impugnada pel lletrat del mosso d’esquadra implicat en el cas i el TSJC li ha donat la raó, de conformitat amb el ministeri fiscal, per donar més aire i temps per celebrar una vista que es preveu dura i contundent per ambdues parts. Així ho ordena una interlocutòria a la qual ha tingut accés El Món, datada dilluns d’aquesta setmana, 11 d’abril.
En concret, la vista és el recurs d’apel·lació per tal de dirimir si, tal i com va denunciar Marcel Vivet, hi havien dues minutes policials pels mateixos fets pels quals va ser condemnat a cinc anys. Vivet va ser sentenciat per un suposat cop de pal al braç d’un agent de la Brimo en la manifestació de l’any 2018 contra del sindical policial espanyol Jusapol. Una sentència que va aixecar polseguera perquè la prova de càrrec va ser la declaració del mosso que la resolució defineix com a víctima. Un cop dictada la sentència, els advocats van denunciar que l’agent de la Brimo i els mateixos instructors del cas van fer el mateix atestat -amb fotografies incloses– per a una altra causa, la de l’Adrià, al qual la policia li imputa la mateixa acció en la mateixa manifestació. Una acció que els lletrats van titllar fins i tot de “corrupta”.
Una estranya doble investigació que els Mossos neguen
En concret, els advocats asseguraven que es van fer dues investigacions en base a una mateixa minuta policial. Els lletrats se’n van adonar perquè presten serveis a Alerta Solidària i van constatar que tenien dos fets molt similars. Fins i tot van fer una roda de premsa davant la seu d’Interior per retreure que tant els Mossos d’Esquadra com l’acusació de la Generalitat “coneixien perfectament la duplicitat de les investigacions”. En aquest marc van presentar un recurs d’apel·lació amb què demanen la nul·litat d’actuacions i la revocació de la sentència.
Immediatament, els Mossos d’Esquadra i el departament d’Interior, que han tingut un paper força contradictori en el cas, van negar la duplicitat de les actuacions. Els Mossos al·legaven que a la manifestació del 27 de setembre del 2018, organitzada pel sindicat policial espanyolista Jusapol, un agent de la Brigada Mòbil va ser agredit per dos joves, Marcel Vivet i l’Adrià, i que els expedients eren diferents. El cos va explicar que en el marc d’aquella manifestació diverses persones estaven fent atacs, cops de pal i llançaments de pintura a la línia policial. Ara bé, Alerta Solidària insistia que només es va presentar una lesió.
Un procés molt complex
Un dels agents de l’Àrea de Brigada Mòbil va rebre diversos cops de pal i va veure “clarament” un dels atacants. Posteriorment va relatar els fets en un informe, que el cos anomena “minuta policial”, on explicava que un dels cops l’havia rebut al canell. Després, en l’anàlisi de la manifestació i de les imatges enregistrades del fet, la Unitat d’Investigació de la Comissaria General d’informació, va identificar una segona persona que “havia donat diversos cops al casc” del mateix agent. Arran d’això es van instruir “per separat” dues causes, una amb la minuta original contra qui li havia fet el cop al canell i, una segona amb l’altra presumpta agressió. En aquesta segona, afegeixen els Mossos, es fa constar una còpia de la minuta de la primera, atès que correspon al mateix moment dels fets.
Ara, la vista haurà d’escatir aquests fets. Tot en un cas força embarrancat judicialment arran del posicionament de la Generalitat, que ha obligat el mosso a buscar-se una defensa al marge del departament d’Interior, el lletrat José Antonio Bitos. L’advocat va plantejar una estratègia força perspicaç processalment que ha obtingut el suport de l’Audiència de Barcelona, que va optar per fer fora del cas els advocats de la Generalitat. Els lletrats del Govern van demanar en el recurs d’apel·lació reduir la condemna a Vivet per tal d’evitar-li l’entrada a la presó. El mosso implicat en el cas, però, s’hi va oposar, va deixar per manca de confiança els lletrats de l’administració i va optar per la defensa privada. Un fet que va obligar a expulsar la Generalitat del procés judicial. Una decisió que encara va apujar el to de les crítiques polítiques al cas que fins i tot va obrir una de les primeres escletxes en la majoria independentista sorgida de les darreres eleccions.
