El magistrat instructor de la causa especial del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no pensa retirar les ordres de detenció espanyoles contra el president exiliat Carles Puigdemont, i els consellers a l’exili Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. D’aquesta manera, serien arrestats si tornen de l’exili, només de posar els peus a l’estat espanyol. Així ho apunten fonts judicials que ja han rebut la interlocutòria del vicepresident del Tribunal General de la Unió Europea de divendres passat amb què si bé no retornava l’immunitat europarlamentària, si que advertia al jutge espanyol que el procés judicial contra els exiliats havia d’estar suspès. A més, Llarena haurà de respondre un escrit registrat per l’exili amb què demana si ja ha retirat les ordres d’arrest i en reclama les comunicacions realitzades als cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Ara, l’oficina de l’instructor estudia la interlocutòria del TGUE per respondre en temps i forma des de la judicatura espanyola. Ara bé, el Suprem no pensa suspendre les ordres de detenció, com a mínim, a nivell estatal. De fet, entenen que en aquest cas, el dret europeu no influeix en el procés penal intern espanyol. És a dir, el tribunal europeu va advertir que mentre estava en procés la qüestió prejudicial presentada pel mateix Suprem arran de rebutjar la detenció i extradició del conseller Puig a Bèlgica, les ordres de detenció europees estaven suspeses i igual que s’havia de suspendre el procés principal. En canvi, Llarena quan va demanar l’extradició de Puigdemont, i de retruc, els consellers, quan va ser arrestat a l’Alguer, a Sardenya, va al·legar que la qüestió prejudicial només afectava al cas de l’exconseller de Cultura.
El TGUE deixa clar que el Tribunal Suprem sabia que el procés s’aturava per la qüestió prejudicial, i de retruc, les ordres de detenció que se’n deriven. De fet, el cas d’Oriol Junqueras n’és una prova que aquesta és una premissa processal absolutament necessària. Manuel Marchena, president de la sala penal del Suprem, que va condemnar per sedició als presos polítics, va obrir una peça separada de situació personal pel president d’ERC i d’aquesta manera va maniobrar per evitar aturar el procés principal i guanyar temps fins a dictar sentència. Precisament, aquest truc de Marchena, va ser denunciat pels advocats de l’exvicepresident davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Pel TGUE, el procés contra l’exili està suspès fins que no es resolgui la qüestió prejudicial. Llarena, però, vol replicar davant les instàncies europees que Puigdemont ja estava processat abans de ser eurodiputat. En tot cas, des del Suprem s’apunta que si bé pot retirar les euroordres, les ordres de detenció nacional les mantindrà. Així, si Puigdemont retorna a Catalunya, tal com prepara el seu advocat, Gonzalo Boye, seria detingut. En aquest marc, fonts del cas apunten que el magistrat podria, en darrera instància, desistir de les qüestions prejudicials. Ara bé, això comportaria, arran de la interlocutòria de divendres, que el TGUE li retornés la immunitat parlamentària. Al capdavall, li negava el retorn de la immunitat perquè no hi havia perill de detenció arran, precisament, que el tribunal considerava suspeses les euroordres.
En tot cas, ara Llarena s’ha de pronunciar i posar negre sobre blanc als advocats de Puigdemont si ha remès alguna ordre, providència o instrucció als cossos i forces de seguretat de l’Estat per tal que retirin el nom de l’expresident de les bases de dades de recerca i captura a través d’Interpol i Europol integrats al Sistema de l’espai Schengen. La seva resposta serà clau i ha d’anar entortolligada a la resposta que enviï a la judicatura europea que li reclama “lleialtat” i el compliment de la norma que si presenta una qüestió prejudicial suspèn el procediment. La idea és donar una resposta conjunta que, en primer terme, demani que precisi si aquesta suspensió afecta a investigats abans de ser eurodiputats. Mentre no tingui resposta del TGUE, les ordres de detenció estaran actives, només a Espanya, perquè tant a Itàlia, Alemanya o França s’han negat a tramitar l’extradició. Fins i tot, Suïssa ja es va negar fins i tot a incloure a la seva base de dades el nom de Puigdemont.
