Nova resolució del Tribunal General de la Unió Europea sobre la immunitat del president i els consellers a l’exili, Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín. En una nova interlocutòria, arran del procés obert d’extradició a Itàlia, el vicepresident del Tribunal General de la Unió Europea descarta retornar la immunitat perquè “confirma que el procés penal de què es tracta està suspès fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï sobre la petició de decisió prejudicial” no sense un sonor clatellot a la justícia espanyola per insistir en la detenció quan sap perfectament que les ordres de detenció estan suspeses. De fet, aprofita per negar el retorn de la immunitat però carrega amb desimboltura contra Llarena.
En aquest sentit, la resolució “precisa que aquesta suspensió es deriva directament del plantejament d’aquesta petició i no necessita una decisió específica del Tribunal Suprem sobre això”. És a dir, que considera que fins que el plet principal sobre les euroordres no es resolgui, aquestes estan suspeses, una interpretació que topa amb l’estratègia del magistrat instructor del cas del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena. L’òrgan jurisdiccional europeu afegeix que el Suprem “estava al corrent d’aquest efecte suspensiu“. Malgrat això, va continuar cursant les euroordres que van provocar la detenció a l’Alguer de Carles Puigdemont, i la seva ràpida posada en llibertat. A més, d’intentar, quinze dies després detenir també Ponsatí i Comín.

Per altra banda, la resolució de resposta a la mesura cautelar de retorn de la immunitat presentada per l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, confirma també que, “atès que aquesta petició versa sobre l’execució de les ordres de detenció europees emeses en el marc del procés penal de què es tracta, la suspensió d’aquest procés comporta necessàriament la suspensió de l’execució de les ordres esmentades“. Així detalla que no és únicament un costum sinó que “aquesta suspensió es deriva directament de la relativa al procés penal de què es tracta, i que els seus efectes són vinculants per a les autoritats nacionals competents, incloses les judicials, sense necessitat de decisió específica per part seva”.
En aquest sentit, argumenta que “els elements aportats en suport de la segona demanda de mesures provisionals no permeten qüestionar les apreciacions realitzades a la primera interlocutòria de mesures provisionals”. Així mateix el vicepresident del Tribunal General subratlla que “la detenció dels diputats no constitueix, per si sola, un perjudici greu i irreparable”. Així posa com exemple la rapidesa de la posada en llibertat de Puigdemont i l’aturada del seu procés d’extradicció a Itàlia. “Lluny de demostrar l’existència d’un perjudici greu i irreparable”, argüeix la interloctuòria, “els fets subsegüents a la detenció del senyor Puigdemont a Itàlia (posada en llibertat l’endemà basada expressament en les consideracions que figuren a la primera interlocutòria de mesures provisionals i suspensió del procediment de execució de l’ordre de detenció europea) vénen a confirmar que, extraient les conseqüències del plantejament de la petició de decisió prejudicial, les autoritats judicials d’execució no tenen intenció d’executar les ordres de detenció europees dirigides contra els diputats abans que el Tribunal de Justícia es pronunciï sobre aquesta petició i que, per tant, els diputats esmentats no corren el risc de ser lliurats a les autoritats espanyoles en aquesta fase“.
I per reblar el clau, recorda a la justícia espanyola que “en virtut del principi de cooperació lleial, les autoritats nacionals han de tenir en compte la suspensió del procés penal i de l’execució de les ordres de detenció europees dirigides contra els diputats”. “La premissa que algunes autoritats nacionals competents podrien no extreure totes les conseqüències del plantejament de la petició de decisió prejudicial només pot ser hipotètica, i no pot servir de fonament a la declaració de l’existència d’un perjudici greu i irreparable”, sentencia.