Carles Palomares ha estat vuit anys militant del PP i dos regidor a l’Ajuntament de Girona. Ara acaba de donar-se de baixa del PP per discrepàncies amb la manera de fer de la direcció estatal. Es manté al consistori gironí com a regidor no adscrit.
Quin ha estat el detonant de la seva marxa del grup municipal del PP?
No he deixat el meu partit perquè m’hagin fallat les conviccions. M’ha fallat a l’hora d’aplicar les polítiques que havia promès en un programa electoral.
Com valora l’actitud del govern espanyol oposant-se frontalment a la consulta?
Em sembla un error flagrant. I repeteixo, si el que volen és mantenir la unitat d’Espanya s’ha de canviar la Constitució i buscar models d’estat alternatius. Enrocant-se i continuant en la posició actual només provoquen que la gent es radicalitzi i que els independentistes venguin un discurs demagògic, perquè jo no crec que la independència solucioni les necessitats dels catalans. Cal rigor tant per un costat com per l’altre.
Afirma que deixa el partit disconforme amb el PP a nivell estatal. Així doncs, està totalment conforme amb les polítiques del PP català?
El Partit Popular de Girona i de Catalunya estan fent el que han de fer. Les polítiques generals, que són les que realment ens afecten a tots, no depenen només de Catalunya. Catalunya té un pes específic dins de l’Estat i imagino que la directiva nacional la té en compte, fins un cert punt, però no fa el que realment reclamen els catalans. Per exemple, a nivell d’infraestructures com veiem amb la carretera NII.
Vostè s’ha pronunciat a favor del referèndum. Com veuen aquesta opinió en el PP de Catalunya?
Jo estic d’acord que Espanya ha de ser una i unida. Sóc català i penso en català, però sóc nacionalista espanyol. Com que no estem en dictadura, si hi ha una majoria del poble català que reivindica i té la necessitat de ser consultat per decidir què vol ser de gran, s’ha de permetre que s’expressi lliurement. I si per fer això s’ha de modificar la Constitució, que es faci. Si la por és que surti que sí, vol dir que les coses no s’han fet com s’havien de fer. No es pot imposar a la gent què vol ser de gran. Jo al meu fill no li puc dir què ha de ser de gran, puc intentar orientar-lo, però ell decidirà que vol ser. Crec que si hi hagués el referèndum guanyaria el no. Vull que Catalunya continuï formant part d’Espanya, però no val imposar res perquè estem en democràcia.
Ha afirmat que “si cal modificar la Constitució per fer un referèndum que es faci”. Que el PP i PSOE ho acceptin no és utòpic?
És utòpic si aquests dos partits no es posen d’acord. El que està clar és que si hem de canviar el model d’Estat, s’haurà de modificar la Constitució. Si volem que Espanya sigui una, perquè no apostar per una Espanya confederada on hi hagi 17 Estats que puguin decidir lliurement què volen fer a casa seva? Podríem tenir els Estats Units d’Espanya. Però crec que som incapaços d’arriscar-nos per aconseguir això. Una vegada li vaig dir a Josep Piqué que havíem d’apostar per un estat confederal i em va contestar que això que era. A Espanya encara anem molt endarrerits en democràcia.
Ara que ha abandonat el PP, es planteja continuar fent política en un altre partit?
He estat 8 anys militant del PP. Abans vaig estar 3 anys sense militar-hi, i anteriorment vaig estar a Unió Democràtica, que precisament defensa la confederació d’Espanya. Vaig defensar a Unió el mateix que he defensat sempre al PP, però dins el PP he pogut defensar més la meva espanyolitat i el meu sentiment patriòtic espanyol. Cosa que no vol dir que defensi a capa i espasa la meva catalanitat. Tinc dues banderes i tant estimo l’una com l’altra. Per mi Catalunya i Espanya són un matrimoni indivisible. Dit això, en el seu dia vaig dir que no tornaria a fer política i hi vaig tornar. Ara no m’atreveixo a tornar caure en l’error de mentir i de dir qued’aquesta aigua no en beuré.
