A cinc dies de la vista del recurs d’apel·lació a la condemna de cinc anys de presó per l’activista Marcel Vivet, la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha entrat al terreny de joc. Els magistrats han barrat al pas a practicar la prova sobre una de les qüestions més polèmiques del cas: la denúncia de la defensa de Vivet que hi havia una doble minuta dels Mossos d’Esquadra, és a dir, que un mateix atestat ha servit per incriminar dues persones pel mateix fet. Un fet que el departament d’Interior sempre havia negat així com la defensa del Mosso d’Esquadra ferit. El proper dia 26, la defensa de l’activista tenia previst aprofitar la vista per aportar prova sobre aquesta doble minuta i va demanar al tribunal el testimoni del Mosso signant. La sala d’apel·lacions ho va desestimar i els lletrats de Vivet van interposar un nou recurs de súplica que ja s’ha resolt rebutjant aquest testimoni.
L’argument dels magistrats en la seva interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, és que la declaració del Mosso d’Esquadra es referia a un altre atestat, el 1122536/2018 que es troba a la causa de la secció 22 de l’Audiència de Barcelona. De fet, aquest atestat ja està aportat documentalment al recurs de Vivet. Ara bé, la sala del TSJC deixa clar que els fets d’aquest atestat, “si bé es van registrar a la mateixa manifestació de 29 de setembre de 2018, el mateix matí a la confluència del carrer de Sant Jaume amb Via Laietana, no són els mateixos fets”. En aquest sentit, apunten -aportant els arguments de la defensa del Mosso i del ministeri fiscal, que es tractaria d’una “agressió diferent de l’efectuada per Vivet”.
Són dos casos diferents
Els jutges aporten per sostenir la seva conclusió un “fotoprinter obtingut per la policia” que mostra com una “altra persona identificada colpeja amb un pal l’esquena del mateix agent”. De fet, la resolució recorda que el fotograma es va presentar a la vista oral del judici que ara s’impugna i que el Mosso s’hi va reconèixer però que no recordava l’agressió a l’esquena en concret, sinó que “recordava que va patir diversos cops per part d’alguns manifestants que s’estaven a primera línia”. Amb aquest relat, els magistrats entenen que en “tractar-se d’una agressió diferent en què l’autor és una persona diferent a la de l’acusat, la testifical de l’agent no té la rellevància que li atorga la defensa de Vivet” i per tant, la desestima.
D’aquesta manera el recurs d’apel·lació per tal de dirimir si, tal i com va denunciar Marcel Vivet, hi havien dues minutes policials pels mateixos fets pels quals va ser condemnat a cinc anys, queda tocat. Així que els magistrats hauran de dirimir sobre els altres punts de la defensa arguïts com és la proporcionalitat o l’aplicació dels delictes pel que va ser condemnat amb la prova practicada. Vivet va ser sentenciat per un suposat cop de pal al braç d’un agent de la Brimo en la manifestació de l’any 2018 contra del sindical policial espanyol Jusapol. Una sentència que va aixecar polseguera perquè la prova de càrrec va ser la declaració del mosso que la resolució defineix com a víctima. Un cop dictada la sentència, els advocats van denunciar que l’agent de la Brimo i els mateixos instructors del cas van fer el mateix atestat -amb fotografies incloses– per a una altra causa, la de l’Adrià, al qual la policia li imputa la mateixa acció en la mateixa manifestació. Una acció que els lletrats van titllar fins i tot de “corrupta”. Interior ho va negar.
Interior i Mossos negaven la doble minuta
Els advocats asseguraven que es van fer dues investigacions en base a una mateixa minuta policial. Els lletrats se’n van adonar perquè presten serveis a Alerta Solidària i van constatar que tenien dos fets molt similars. Fins i tot van fer una roda de premsa davant la seu d’Interior per retreure que tant els Mossos d’Esquadra com l’acusació de la Generalitat “coneixien perfectament la duplicitat de les investigacions”. En aquest marc van presentar un recurs d’apel·lació amb què demanen la nul·litat d’actuacions i la revocació de la sentència.
Immediatament, els Mossos d’Esquadra i el departament d’Interior, que han tingut un paper força contradictori en el cas, van negar la duplicitat de les actuacions. Els Mossos al·legaven que a la manifestació del 27 de setembre del 2018, organitzada pel sindicat policial espanyolista Jusapol, un agent de la Brigada Mòbil va ser agredit per dos joves, Marcel Vivet i l’Adrià, i que els expedients eren diferents. El cos va explicar que en el marc d’aquella manifestació diverses persones estaven fent atacs, cops de pal i llançaments de pintura a la línia policial. Ara bé, Alerta Solidària insistia que només es va presentar una lesió. Ara aquesta polèmica prova queda als llimbs en el benentès que les defenses no podran interrogar el Mosso lesionat pel doble atac. El TSJC ha quedat convençut que es tracta de dues lesions diferents realitzades per dues persones diferents i, per tant, és un altre cas.
Menys polèmica a la vista del recurs
La vista de dimarts, doncs, perd pistonada perquè aquesta doble minuta era clau en l’estratègia de defensa per la manca del testimoni tot i que l’atestat s’ha incorporat a la causa com a documental. El tribunal considera que no és necessari que testifiqui el mosso. Ara bé, encara hi ha marge de batalla jurídica i més un cas molt empantanegat judicialment arran del posicionament de la Generalitat, que ha obligat el mosso a buscar-se una defensa al marge del departament d’Interior, el lletrat José Antonio Bitos. L’advocat va plantejar una estratègia processalment ofensiva que ha obtingut el suport de l’Audiència de Barcelona, que va optar per fer fora del cas els advocats de la Generalitat. Els lletrats del Govern van demanar en el recurs d’apel·lació reduir la condemna a Vivet per tal d’evitar-li l’entrada a la presó. El mosso implicat en el cas, però, s’hi va oposar, va deixar per manca de confiança els lletrats de l’administració i va optar per la defensa privada. Un fet que va obligar a expulsar la Generalitat del procés judicial. Una decisió que encara va apujar el to de les crítiques polítiques al cas que fins i tot va obrir una de les primeres escletxes en la majoria independentista sorgida de les darreres eleccions.
1 
