El PSC guanyaria les eleccions al Parlament amb 34-39 escons, segons la primera onada del Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Cs desapareixeria i l’extrema dreta de Vox es mantindria com la quarta força a la cambra catalana. El partit de Salvador Illa augmentaria en entre un i cinc escons respecte els resultats de les eleccions del 14-F del 2021, on va obtenir 33 escons. Els socialistes quedarien en situació d’empat tècnic amb ERC, que segons l’enquesta obtindria entre 33 i 38 escons, resultats que poden suposar una millora sobre els darrers resultats electorals, en què va obtenir 33 escons. Segons els resultats del baròmetre, JxCat aconseguiria entre 23-28 escons, fet que suposa una pèrdua de sis escons. Vox se situaria com a quarta força al Parlament de Catalunya, amb una forquilla d’escons entre 9 i 12 escons (actualment en té 11). La CUP es quedaria en 8-11 escons, seguida pels Comuns amb una estimació d’escons d’entre 6-10, el PP 6-8 i Cs 0-4.
Pel que fa a estimació de vot, el PSC se situaria per davant en percentatge de vot entre 23 i 29%), tot i que la diferència amb ERC (20-25%) no és estadísticament significativa. Quant a estimació de vot, JxCat obté un percentatge d’entre 13 i 18%, per davant de Vox (entre 6-10%), la CUP (6-9%), Comuns (6-9%), PP (4-8%) i Cs (2-5%). Segons l’enquesta, la reducció estimada de l’abstenció (d’unes 450.000 persones aproximadament) beneficia fonamentalment el PSC i ERC, que rebrien un saldo net d’uns 190.000 i uns 135.00 vots respectivament.
En unes eleccions al Congrés dels Diputats, ERC obtindria entre 13 i 15 escons, i el PSC entre 12 i 15. Junts se situa en una forquilla d’entre 6 i 9 i En Comú Podem entre 4 i 6. En estimació de vot, el percentatge més elevat seria per al PSC, entre 22 i 27%, seguit per ERC amb 20 i 24%. La tercera força serien els Comuns amb 11-15, seguits per Junts amb 10-14.
Puigdemont, el més conegut, però Junqueras, el més ben valorat
El líder polític més conegut és Carles Puigdemont (98%), seguit per Oriol Junqueras (95); Inés Arrimadas (90); Pere Aragonès (85); Salvador Illa (85); Miquel Iceta (83); Laura Borràs (74); Dolors Sabater (58); Carlos Carrizosa (55); Jèssica Albiach (47); Lorena Roldán (47); Jaume Asens (45); Eulàlia Reguant (41), Alejandro Fernández (40) i Ignacio Garriga (37).
Pel que fa als líders més ben valorats, el rànquing l’encapçala Junqueras amb un 5,3, seguit per Pere Aragonès (4,9), Jaume Asens (4,6), Eulàlia Reguant (4,6), Dolors Sabater (4,6), Jèssica Albiach (4,5), Laura Borràs (4,4), Salvador Illa (4,2), Carles Pugidemont (4,0) i Miquel Iceta (3,9). Els menys valorats són els líders de la dreta espanyolista: Alejandro Fernánez (2,6), Lorena Roldán (2,5), Inés Arrimadas (2,3), Ignacio Garriga (2,1) i Carlos Carrizosa (2,0).
Puigdemont, segons el CEO, és el líder més ben valorat per part del seus electors (7,7), seguit per Oriol Junqueras (7,4), amb tres dècimes menys, i Laura Borràs amb un 6,6. La líder que obté una valoració més baixa per part dels seus votants el 2021 és Lorena Roldán (3,7).
El ‘no’ a la independència creix
El posicionament sobre la independència mostra que el 44% seria partidari del “sí” i un 48% partidari del “no”. Un 7% no ho sap i un 2% no contesta. Per partits, els simpatitzants de JxCat són els més partidaris de la independència (97%) al mateix nivell que els de la CUP (97%), seguit pel 85% dels d’ERC, el 34% dels Comuns i el 14% del PSC. D’acord amb l’enquesta, els partidaris de la independència són un 41% dels enquestats, dels quals un 11% serien partidaris de la independència unilateral i un 30% partidaris d’una via pactada per resoldre el conflicte. Un 15% no té una posició definida sobre la independència. Els partidaris de la unitat d’Espanya se situarien en un 39%, d’entre els quals un 30% aposta per una via pactada per resoldre el conflicte, i un 9% defensa cap negociació sobre aquest tema. Un 4% no sap i un 2% no contesta.
Pel que fa a la gestió del Govern de la Generalitat, la mitjana se situa en un 4,3. Un 53% aprova el Govern amb un 5 o més. El 43% el suspèn, amb un 11% que atorga un 0. L’evolució mostra que la mitjana de valoració de gestió del Govern ha augmentant lleugerament. L’últim baròmetre, el novembre del 2020, se situava en un 3,9. Un 74% dels enquestats son partidaris d’una república com a forma de govern, en contraposició al 12% que prefereix la monarquia. Quant al grau de confiança en les institucions, la monarquia espanyola i els partits polítics són les institucions que aglutinen un percentatges més elevats en la nota del 0 al 2. La Unió Europea i l’ajuntament obtenen uns percentatges més elevats en el tram del 0 al 9.
La percepció de la situació econòmica a Catalunya és més positiva que la que hi havia durant el 2020, però segueix sent clarament pitjor que la que hi havia abans de la pandèmia (un 55% pensa que dolenta). Aquesta percepció és pitjor pel que fa a la situació d’Espanya, (un 67% pensa que dolenta). Segons l’enquesta, la percepció és que el futur l’economia catalana i espanyola empitjoraran. Les dades també mostren un empitjorament de la situació econòmica personal. El 50% considera que és igual a la de fa un any; el 36%, pitjor i el 15%, millor.
Novetats en la metodologia
Una de les novetats importants d’aquest baròmetre és pel que fa a l’estimació de vot, la famosa cuina. La nova direcció del CEO ha decidit aplicar el principi de “transparència total” de manera que ha publicat el codi que s’ha fet servir per fer l’estimació de vot. Com que aquests procediments acostumen a ser polèmics, el nou director ha optat per ser el màxim transparent possible, tenint en compte que es tracta d’enquestes fetes amb diners públics. El codi es pot trobar a https://github.com/ceopinio/estimacions. Qualsevol persona amb coneixements pot inspeccionar el que s’ha fet, avaluar-ho i fer una estimació de vot alternativa. També pot argumentar si el CEO s’ha equivocat o explicar què creu que s’hauria de fer diferent. “Això és una primera versió i anirà evolucionant, és la manera d’afrontar les sospites i qüestionaments: hem obert la nostra cuina i hem posat parets de vidre”, explica Muñoz.
Al llarg del 2021 no es va fer cap baròmetre d’opinió política per un problema amb la contractació de l’empresa que l’havia de fer. Una empresa va recórrer l’adjudicació, que havia recaigut en la companyia Ipsos i que havia de fer el treball. Com que l’adjudicació era per més de 100.000 euros el recurs l’havia de resoldre el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que ha tardat més de 300 dies per resoldre’l, quan habitualment s’hauria de resoldre en 15 dies, segons fonts del CEO. Tot i el buit del 2021 es manté la capacitat de comparar les dades.
10 
1 
