El comissari d’intel·ligència jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo ha comparegut aquesta tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’Operació Catalunya. Una compareixença que ha començat amb desimboltura del policia i amb certa ironia. Villarejo ha volgut deixar clar, a la primera oportunitat, a preguntes del portaveu del PSOE, que el pla contra el Procés estava dirigit per l’aleshores cap del Ministeri de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Tot plegat amb el coneixement de María Dolores de Cospedal, llavors secretària general del PP, que volia “col·laborar i ajudar en una operació d’estat com era evitar la independència de Catalunya”.
En tot cas, Villarejo ha assenyalat també que anteriorment, sota la direcció d’Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE), es tenia “sota control” Jordi Pujol, amb episodis com ara la surrealista de la vigilància de “cabines telefòniques” des d’on el president de la Generalitat es comunicava amb el seu advocat, Josep Piqué Vidal, i el financer Javier de la Rosa, que després van ser col·laboradors de la policia patriòtica. El comissari també ha destacat que la intervenció de la Guàrdia Civil va ser clau en l’operació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), a ordres del CNI, amb comandaments com el tinent coronel Manuel Sánchez Corví i el coronel Francisco Almansa, a través del comandant Basilio. “Si dono més detalls em tornaran a engarjolar”, ha advertit. En aquest sentit, ha relacionat l’Operació Catalunya amb els “encobriments” de les irregularitats de la corona que protagonitzava l’emèrit.
Una operació d’estat
La tesi que Villarejo ha exposat és que l’Operació Catalunya era una “operació d’estat que estava dissenyada des de dins del govern [espanyol]” amb el CNP, la Guàrdia Civil i el CNI i on “cadascú tenia la seva funció”. Una arquitectura política i policial on “rebia les ordres del ministre cap avall” però el pes del dia a dia, el portava el secretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez. Per altra banda, aprofitant la bona relació que tenia amb responsables dels serveis d’intel·ligència, compartia les seves instruccions. Uns serveis d’intel·ligència que havien proposat posar carros de combat en llocs estratègics a Catalunya en cas d’independència. Una proposició que Villarejo va replicar recomanant apostar furgonetes de la policia perquè “era més barat”.
Així mateix, ha subratllat que el cap de la comissaria d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, també era un dels membres de la policia patriòtica però que era un “igual” i que “col·laborava”, no era un superior. Martín Blas havia d’utilitzar els seus efectius, especialment de Catalunya per “trobar elements que servissin de base per una futura activitat judicial” contra els líders independentistes. De fet, com la feina que feia el mateix Villarejo de la que se n’ha vantat, “les meves notes d’intel·ligència han servit per fer informes de la UDEF que són causes obertes”. En aquest punt, ha concretat que es van posar en marxa l’operació contra els Pujol perquè el seu entorn “havia passat de demanar el 3% al 7% per finançar les estructures de l’Estat de cara la independència”. L’objectiu era el clan Pujol, com a “líder espiritual”, i Artur Mas “un delegat del senyor Pujol, perquè el successor havia de ser Oriol Pujol però va tenir “problemes” per les ITV”.
Boicot del CNI i la banca andorrana
En el capítol andorrà, el comissari ha explicitat que tenien informació sobre cinc mil comptes corrents a Andorra, de les quals “2.000 eren d’espanyols i 500 de catalans”. Una informació que va ser aturada pels serveis d’intel·ligència. “Vaig ser boicotejat sistemàticament quan venia de la banca andorrana pel CNI”, ha refermat a preguntes de Vox. Un boicot que ha deixat entreveure que era per protegir comptes irregulars de la Corona. Així ha qualificat de “bona estratègia” protegir un dels grans bancs d’Andorra i després fer pagar a una altra entitat, com ha estat el cas del BPA. Atès el seu relat, la nota del Tresor nord-americà que va provocar el tancament de la BPA va ser per la pressió de la Guàrdia Civil de qui “el CNI se’n refia més”. “No he estat a Andorra”, ha clarificat.
De fet, sobre la corona espanyola ha emfatitzat que ja l’any 2015 va presentar diverses denúncies davant el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPLAC) sobre “societats” del monarca, per esbrinar d’on venien els diners i que “no es barregessin comptes de fons reservats amb comissions”, com ha acusat de fer a Félix Sanz Roldán. En aquest punt ha destacat que dins el CNI hi ha “fons reservats i altres de superreservats, sense cap control, per a operacions inconfessables”, com ara els utilitzats en l’operació d’entrada al domicili de Corinna Larssen a Mònaco.
En aquest sentit, ha insistit que Félix Sanz Roldán visita cada dos mesos a l’emèrit per “arreglar l’embolic dels diners que tenen tots dos”. “Hi ha diners de pagaments de rescats a terroristes que es perden pel camí”, ha afegit. En aquest sentit, ha narrat que “s’utilitzaven els fons superreservats per l’Operació Catalunya, per poder comprar voluntats, o canviar tertulians”. “Era una operació d’intel·ligència”, ha conclòs. També ha repetit que es van fer coses “chungas” com “no dedicar prou temps” a investigar el perill del jihadisme recordant que l’any 2015 ja va fer una nota d’intel·ligència sobre un imam que havia vingut de Bèlgica tot i que no sabia el seu nom. En definitiva, ha tornat a pronunciar l’expressió “ensurt” per referir-se al 17-A.
2
