La història de les intervencions telefòniques i les gravacions clandestines a l’Estat espanyol ve de lluny i té certa tradició. L’ús de sistemes com l’ara famós Pegasus no és nou, ni de bon tros. I d’aquí que l’Estat espanyol gosi plantar fins i tot la missió del Parlament Europeu sobre l’ús d’aquests programaris espies. De fet, la policia patriòtica ja utilitzava aquests sistemes des que Mariano Rajoy era ministre de l’Interior, a principis de segle i sota presidència de José María Aznar. Sistemes que eren l’enveja del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Així ho acrediten nous documents aportats a la causa Tàndem del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, que investiga les activitats de caràcter suposadament privat del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo.
Aquests documents són missatges de Whatsapp, àudios i informes policials que s’han afegit a la peça separada número 7 d’aquesta causa, numerada com la 96/2017 i que investiga concretament la trama Kitchen, és a dir, l’espionatge a l’extresorer del PP Luis Bárcenas.
En deien “la màquina”
Segons aquests nous documents, als quals ha tingut accés El Món, Villarejo tenia una mena de pegasus per poder gravar i interceptar converses i comunicacions. Un fet que explicaria la quantitat de gravacions i documents sobre l’Operació Catalunya que té i que està permetent destapar tota l’activitat de la policia patriòtica. El programari o aparell era cobejat pel CNI i hauria estat finançat per Rajoy com a ministre de l’Interior i per l’exministre de Defensa Federico Trillo. De fet, el gran adversari de Villarejo, el cap de la Unitat d’Afers Interns Marcelino Martín Blas, va intentar arrabassar-li “la màquina”, que és com en deien ells mateixos quan aquests programaris ara popularitzats pel Catalangate no es coneixien tant.
Un altre informe policial incideix en l’estructura que van anar sofisticant Villarejo i el seu etern col·laborador, el comissari Enrique García Castaño, alies el Gordo, que tenia tot un sistema per interceptar trucades en accions clandestines. Castaño, fins i tot, assessorava jutges de l’Audiència Nacional, com ara Fernando Andreu, sobre com entrar en telèfons mòbils, no només per espiar-hi la informació que hi havia, sinó per afegir-ne amb interessos determinats.
“Qui li va comprar? M.R. i Federico”
Un dels nous documents que delaten tot plegat és un xat de Whatsapp entre el secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez –el de l’època de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior– i l’ex director adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia Eugenioa Pino, coordinador de la policia patriòtica. Els missatges són del 4 de juny del 2018. Enceta la conversa Pino, que aleshores ja no tenia el càrrec que el feia màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia, proposant que es pregunti al jutge García Castellón sobre com espiava Villarejo. “Caldrà preguntar, en el seu moment, per què li van comprar una màquina a Pppk per espiar i no la van recuperar”, planteja Pino. Pppk és l’acrònim que utilitza la cúpula del ministeri de l’Interior per referir-se a Villarejo.
Intrigat, Martínez respon amb una nova pregunta: “Qui li va comprar???”. Pino no vacil·la gens i informa: “M.R. i Federico. És el que sap Marcelino, i per això dona la llauna amb la màquina. Això és el que buscava el CNI, etc, etc”. M.R., segons l’atestat policial que recull els whatsapps són les inicials de Mariano Rajoy i Federico es refereix a l’exministre de Defensa Federico Trillo. La informació exposada per Pino és que quan Rajoy era ministre de l’Interior i Trillo de Defensa van comprar aquest aparell per a les activitats clandestines de la policia. L’exDAO ressalta que “com que la màquina no constava enlloc se la va quedar pppk“.
També utilitzaria els seus mètodes per espiar els espies oficials
En una conversa posterior, Pino també trasllada a Martínez que Villarejo hauria utilitzat personal del CNI “en benefici propi”. Així mateix, i segons la versió d’Afers Interns, li va comentar les seves sospites sobre el fet que Constantino Villabona (director adjunt operatiu del CNP a data 03.11.2017, amb Juan Ignacio Zoido com a ministre) podria haver traslladat documentació intervinguda en l’escorcoll domiciliari de Villarejo al CNI. La conversa on ho explica alerta que Villarejo utilitzava els seus sistemes fins i tot per gravar els caps dels serveis secrets espanyols. Ja començaven a sospitar del seu company.
Les sospites dels excompanys de Villarejo, exposades al cap del CNI
És el 24 de setembre del 2018. Pino subratlla per Whatsapp a Martínez que Villarejo “ho gravava tot. També la seva dona. I que “feia servir en benefici propi els especialistes del CNI”. “Li vaig advertir a D. Félix” (en referència a Félix Sanz Roldán director del CNI), continua. “He tingut tres converses amb D. Félix al seu despatx, i li vaig dir que mirés a casa seva”, afegeix. Una advertència en tota regla sobre el fet que el comissari hauria espiat al cap dels espies. Un fet que lliga amb la narració de Pino a Martínez en què explica que Villabona va portar tots els documents requisats a Villarejo al CNI. Una història que posa en dubte Afers Interns, però que és plausible, per la quantitat d’àudios que el CNI ja ha classificat com a secrets. “L’endemà de jubilar-se, Villabona va demanar un vehicle al DAO perquè els traslladés al CNI”, detalla Pino. L’exnúmero dos d’Interior repregunta: “I què es va emportar?”. “Crec que tot del registre de pppk”, conclou Pino.
García Castaño i les seves ‘màquines’ per a “casos polítics”
Un altre informe policial que ara també s’incorpora a la causa Kitchen, elaborat per la Unitat d’Afers Interns, es va elaborar l’any 2016 en el marc de l’Operació Nicolay. És a dir, la primera investigació sobre les activitats del Pequeño Nicolás i la persecució que va patir per part de la policia i del CNI. De fet, en aquest cas Francisco Nicolás Gómez en va ser la víctima. En aquest atestat, els investigadors ja destacaven que Villarejo tenia una “posició privilegiada” a la Direcció General de la Policia, com a “assessor de la Direcció Adjunta Operativa”.
Aquesta posició, segons els policies, li produïa un “accés privilegiat” als recursos humans i materials dels quals disposava la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO, en l’acrònim castellà) de la Comissaria General d’Informació del CNP. És a dir, l’equip tècnic i logístic dels espies de la policia. Una unitat que dirigia el veterà comissari Enrique García Castaño des de feina molts anys, amb “una estreta relació amb Villarejo”. Castaño tenia, segons la policia, “el control dels serveis especialitzats en tota mena de tecnologies que afecten dispositius de telefonia mòbil, gravacions i contractes de companyies”. Per als analistes de la mateixa policia, Villarejo tenia accés, via García Castaño, a aparells per interceptar comunicacions que s’utilitzaven en operacions absolutament clandestines com “casos de polítics”.
El jutge de l’Audiència Nacional que ja coneixia el ‘pegasus’
Aquesta versió policial ve corroborada per diversos àudios. Un és força concret, i, malgrat que es troba a la causa encara per desencriptar, El Món, hi ha tingut accés. És una conversa entre el magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Andreu –el que es va saber la “burra” que van fer amb Xavier Trias, la invenció del cas contra l’aleshores alcalde de Barcelona, i no va fer res– i Villarejo, el 22 de setembre del 2015. Una conversa en un bar de Madrid, on al voltant d’una ampolla de Mahou (un tercio) i una sense alcohol, el jutge justifica la seva parquedat en els missatges i en l’avís que Castaño li ha fet sobre el seu mòbil. El comissari l’ha avisat que hi ha un sistema nou que no només permet accedir als arxius dels mòbils sinó modificar-los o fins i tot enviar missatges de manera remota. En definitiva, li explica el Pegasus.
Villarejo recomana al magistrat, entre riures, que no accepti cap telèfon d’El Gordo. Ara bé, el comissari d’intel·ligència asserena el magistrat perquè està en converses amb un coronel del Mossad, els serveis d’intel·ligència d’Israel, que li portarà un sistema per “desinfectar telèfons”. Un cop el tingui, l’avisarà. A tots dos, que els controlin els mòbils els “toca els ous” i Villarejo admet que quan acaba converses telefòniques sempre dona records a “l’Anselmo”, el suposat membre del CNI que els espia, quan en realitat qui espiava era ell mateix als altres. Continuarà.
6
