El comissari retirat José Manuel Villarejo va haver de reclamar per escrit la factura de l’Operació Catalunya. Així ho indica una nota d’intel·ligència de caràcter confidencial lliurada a l’Audiència Nacional. Un document que s’incorpora en el procés de recusació del magistrat Javier Fermín Echarri que ara forma part del tribunal que jutja al comissari per les tres peces separades de les 30 de l’Operació Tàndem. Tot arran de la trama Al Assir, el traficant d’armes amic del rei emèrit, a qui Villarejo va intentar aturar un procés judicial a Espanya per delicte fiscal arran d’un operatiu del Centre Nacional d’Intel·ligència.
Villarejo havia de passar comptes sobre les seves gestions i entrevistes a Suïssa amb el traficant per tal que li passés informació que semblava “rellevant” per protegir les “altes institucions” de l’Estat com la monarquia. En la nota d’intel·ligència signada el 23 de juliol de 2014 remet les novetats sobre les seves trobades amb OP14, nom en clau d’Al Assir. Només començar la nota, el comissari es queixa sense embuts que l’Estat encara no li ha abonat la despesa ni de l’operació Al Assir, ni tampoc les factures de l’Operació Catalunya.
“Fons propis no oficials”
“Han estat necessaris diverses trobades a Suïssa, als que, donada la naturalesa sensible dels mateixos, com en altres ocasions han estat sufragats amb fons propis no oficials”, informa el comissari. De fet, exposa que ha utilitzat les seves empreses i diners dels seus comptes per pagar les despeses de l’operació donat que el CNI no li ha avançat els diners de caràcter reservat. Una situació que es repetia prou sovint en diferents operatius “sensibles” tal i com es constata a la pràctica de la prova de la vista oral a l’Audiència Nacional de les tres peces separades de l’operació Tàndem que es jutgen des de l’octubre passat.
En aquest marc, el comissari lamenta i recorda en la mateixa nota que “la relació de despeses pel cas Al Assir s’acumulen als ja pendents d’altres actuacions, que, a l’igual que els molt engreixats realitzats a Catalunya, encara no han estat reemborsats”. La nota incideix en el sistema de finançament d’algunes operacions encobertes o clandestines en el sentit que l’entramat empresarial del comissari pagava per avançat les despeses i posteriorment li eren abonades a través de fons reservats de l’Estat, ja fossin “A” -és a dir, fons reservats oficials- o “B” no oficials i que sorgeixen d’altres partides pressupostàries encara no especificades.
Una versió confirmada en el cas Kitchen
De fet, el passat 16 de desembre, tot un tòtem dels operatius policials d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia detallava com treballaven les empreses de Villarejo a compte de l’Estat. Ho feia responent les preguntes de l’incisiu fiscal Miguel Serrano en el judici de l’Operació Tàndem. En aquella declaració, el comissari Enrique García Castaño “El Gordo”, excap de la poderosa UCAO, la Unitat Central de Suport Operatiu del Cos Nacional de Policia, va afirmar que les empreses de Vilalrejo “s’autofinançaven” i que també servien pel Centre Nacional d’Intel·ligència. L’excap de la UCAO ha informar que Villarejo cobrava una “quantitat molt petita” dels fons reservats.
Així destacar que “l’única vegada que li va veure rebre alguna cosa de fons reservats va ser a mans d’Afers Interns pel cas de l’operació Catalunya”, el dispositiu contra el Procés. De fet, era l’explicació més formal sobre com funcionaven els fons reservats oficials fins al punt que va distingir la partida oficial d’un altra que es cobrava en efectiu en una oficina del Banc de Santander de Canillas (Madrid), població on hi ha en complex policial més important del CNP. Amb aquesta nota d’intel·ligència, que la representació processal de Villarejo ha lliurat a l’Audiència Nacional no només confirma la relació del comissari encobert com a policia de l’Operació Catalunya sinó que, a més, la va pagar.
3
