Xavier Trias era un objectiu de la policia patriòtica espanyola fins i tot després que es descobrís la “burra”, l’enganyifa, del seu suposat compte corrent en un banc suís l’any 2014. Una operació de la qual, segons els àudios publicats per El Món, n’estava al corrent el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu, que va mirar cap a una altra banda tot i saber que era una informació fake i que formava part de l’Operació Catalunya. L’any 2017, la policia patriòtica de Mariano Rajoy no només va intentar fer creure que la informació sobre els suposats fons de Trias era certa sinó que, a més, va tenir a les seves mans un altre dossier amb dades més suposats comptes corrents que, finalment, no van veure la llum. A més, van intentar embolicar serveis secrets estrangers en l’operació contra la figura de l’exalcalde de Barcelona.
La persecució a Trias es torna a constatar a través dels whatsapps que compartien l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i l’ex director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino. Els missatges, als quals ha tingut accés El Món, s’han incorporat a la macrocausa Tàndem, que investiga les activitats del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. De fet, aquests missatges formen part d’un nou gruix de prova documental de la peça separada número 7 que instrueix el jutges Manuel García Castellón, batejada com Operació Kitchen, sobre l’espionatge de la brigada política al tresorer del PP, Luis Bárcenas. En un dels xats, s’envia l’informe “XTVL”, acrònim de Xavier Trias i Vidal de Llobatera.
“Li he donat a Cosidó”: l’informe per a l’exdirector general de la Policia
En concret, el sumari inclou un xat de la tarda del 5 de juny del 2017. Eugenio Pino es dirigeix a Francisco Martínez donant detalls sobre com va anar l’Operació Trias. Un extens informe que situa els seus inicis l’estiu del 2014 i que s’ha remès a l’exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó. Aquest informe indica que “a l’estiu del 2014 als mitjans de comunicació hi ha uns indicis clars de corrupció sistèmica a Catalunya amb el cas Palau/Millet, en dates coincidents amb l’època en què XTVL era el màxim dirigent de CiU a Barcelona i que tenen a veure amb finançament irregular del partit que fins i tot va portar a la desaparició del mateix perquè no es poguessin vincular el partit i la corrupció, que preocupen la societat i la policia”. Un resum, doncs, de la conversió de CDC en el PDeCAT i del cas Palau ,on s’hi va embolicar els dirigents de Convergència.
A continuació, afegeix que “al CNP es té coneixement d’un informe que l’Oficina Antifrau de Catalunya envia al SEPBLAC sobre finançament des de països/societats off shore de fons privats que sostenen el projecte de la Marina del Port Vell en terrenys públics durant el mandat de XTVL al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona”. “Aquesta mateixa font”, continua, “ens diu que pel que fa a l’Advocacia de l’Estat se li prohibeix a l’Oficina Antifrau investigar, per ser competència estatal allò que afecta el Port de Barcelona, però que hi ha indicis clars que s’hi estan movent molts diners i que tots els partits poguessin estar pringats en comissions irregulars, així com persones particulars”. En aquest context, admeten que van fer una investigació prospectiva. “Es mira per tots els mitjans disponibles si algú que pogués tenir accés al cobrament de comissions, per càrrec i exercici professional, pogués tenir un compte en paradisos fiscals que estiguessin ocultant aquesta evasió de diners de què hi ha indicis sòlids”, manifesta.
“Servei d’intel·ligència amic”
L’informe continua situant-se al setembre de l2014, quan la policia patriòtica “rep informe XTVL procedent d’una font col·laboradora (d’un servei d’intel·ligència d’un país amic i condecorada per la policia espanyola quan treballava als serveis antiterroristes, ja que en aquell moment és un comandament alt, amb rang al de subdirector, de la policia d’un altre país) de total solvència, que altres vegades ha col·laborat amb nosaltres (en temes de terrorisme) i ha estat una col·laboració amb èxit”. “El 10 d’octubre del 2014, l’informe XTVL es traspassa, amb ofici de remissió, de la DAO a la Consell General del Poder Judicial perquè s’efectuin totes les gestions que siguin necessàries per a la determinació dels fets denunciats en aquest informe i la seva tramesa als tribunals de justícia, de poder acreditar els extrems denunciats”. Una informació que contrasta amb el fet com la policia patriòtica va explicar al jutge Andreu com s’havia produït la compra de la informació sobre Trias, que era absolutament falsa.
“El 27 d’octubre del 2014, la notícia surt publicada al diari nacional El Mundo. I l’endemà, el número de compte que venia a l’informe, que en aquell moment ja té no sabem quantes persones”, continua l’informe. “El dia 31 d’octubre del 2014, només quatre dies després que aquesta notícia fos publicada, el senyor XTVL exhibeix públicament un informe expedit per, segons el demandant, els serveis jurídics de l’entitat UBS, (no sabem qui són les persones signants), acreditant que ell no té cap compte en aquesta entitat bancària”, addueix. En aquest punt, Pino recomana continuar investigant perquè “es fa constar que al document que exhibeix inicialment, figurava Xavier Trias i Vidal de Llobatero (canviant una a per una o al segon cognom)”. “Verificar bé això”, insisteix.
“Trias ho sabia abans” i la “solvència del servei secret estranger”
La policia patriòtica s’intenta excusar del nyap de l’operació contra Trias argüint que l’exalcalde segurament tenia “informació prèvia” i això “li va permetre preparar i anticipar la resposta”. Fins i tot assenyalen que va portar a terme una campanya mediàtica per fer passar la notícia com a falsa. També hi sumen que el dia 14 de novembre del 2014 la Brigada de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Comissaria General de Policia Judicial va enviar un informe a la fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada, sol·licitant l’obertura de diligències de recerca amb registre de sortida número 58.107/2014 i registre d’entrada a la Fiscalia número 1923. El març del 2015, la Fscalia va arxivar la investigació perquè entenien que no tenia cap base. És més, asseguren com a ‘prova de càrrec’ que Trias “va estudiar a Berna” i per aquest motiu tenia relació amb Suïssa.
La policia no va quedar satisfeta perquè “la font que aporta la informació provinent d’un servei estranger era de tota solvència i fiabilitat, motiu pel qual es demana que s’iniciï una investigació per aclarir tots els aspectes relacionats amb la informació”. Així, van enviar policies a Suïssa que no van poder aclarir la informació més enllà d’una presumpta captura de pantalla de l’hipotètic compte. Amb aquest “pantallasso” intenten reiniciar la investigació malgrat que “no ofereix totes les garanties jurídiques exigibles” perquè consideren que “encara és un element de convicció suficient per intentar continuar amb les gestions”.
És més, Pino emfatitza que tenien una còpia de la targeta de la constitució del compte amb la “signatura original de XTVL” que “finalment no se’ns va aportar, ja que la font ens indica que s’han extremat les mesures de precaució al banc amb la informació concernent al senyor XTVL de forma extrema”. “Està clar”, replicava Martínez. El 5 de novembre del 2017, Pino aprofitant una informació d’El Confidencial sobre Trias advertia Martínez: “Sortirà un altre compte, ens ha costat molt però sortirà”. No va sortir mai. Continuarà.
20 
