Maig de 2016. Aquesta és la data en què un jutjat de Madrid va tenir coneixement oficialment d’un operatiu per part de les clavegueres de l’Estat contra els polítics catalans. Així ho demostra un extensíssim informe policial de la Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia amb el número 67/2016, de 20l de maig del 2016, presentat al jutjat d’instrucció número 2 de Madrid –dirigit pel magistrat Arturo Zamarriego– arran de l’Operació Nicolay. L’atestat s’ha incorporat a la causa Tàndem a través de la peça separada Kitchen, que investiga l’espionatge per part de la policia patriòtica a l’extresorer del PP Luis Bárcenas.
L’informe, al qual ha tingut accés El Món, expressa els dubtes i sospites que aixecaven fets com que el mateix advocat de Javier de la Rosa, Rafael Redondo, fos qui acompanyés Victoria Álvarez a declarar contra els Pujol, un lletrat que a més era soci del comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. També recull que l’empresari Javier de la Rosa havia cobrat 250.000 euros per denunciar els Pujol; les anotacions sobre converses entre Francisco Nicolás Gómez, el Pequeño Nicolás, i De la Rosa confiscades per la policia, on ja s’apuntava l’operació contra Xavier Trias; i la implicació d’Alícia Sánchez-Camacho i de Javier Basso, del PP, en la trama incipient contra la família Pujol, embrió principal de l’Operació Catalunya.
Tot i el detalladíssim relat, el jutge va mirar cap a una altra banda i es va limitar a investigar una gravació entre membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i l’aleshores comissari en cap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, que va acabar amb Villarejo i la seva dona, Gema Alcalá, jutjats i absolts anys després, el passat mes de novembre del 2022.
“Casos polítics”
L’informe policial avisa el jutge que, a través de Jaime Barrado, cap de la comissaria del districte madrileny de Carabanchel, s’ha tingut coneixement que Villarejo ha participat en diverses operacions policials contra “polítics”. En concret, en diu “casos polítics”. A partir d’aquí, l’inspector instructor de l’informe, Rubén López, desgrana la tesi que hi havia una brigada policial que feia i desfeia, elaborant proves per obrir causes penals i empaitar polítics, entre els quals col·loca la família Pujol. Fins i tot, puntualitza que Javier de la Rosa preveia cobrar 250.000 euros “promesos per l’Estat” a través de Villarejo a canvi de delatar les suposades il·legalitats de la família Pujol.
En aquest punt, l’inspector López ressalta que l’Associació Transparència i Justícia –una entitat de l’entramat de Villarejo– s’ha personat en la causa Pujol a través de Rafael Redondo com a advocat. Així, destaca que és el mateix advocat que acompanya Victòria Álvarez [examant de Jordi Pujol Ferrusola] a declarar a la UDEF, fins al punt de “presenciar la declaració i intervenir-hi amb recomanacions en presència dels policies”. També subratlla que Redondo és alhora qui va acompanyar Javier de la Rosa a declarar al jutjat d’instrucció número 43 de Madrid, en una època en què també està datada la conversa del comissari Villarejo amb Javier de la Rosa sobre “prendre-li la jurisdicció a aquesta magistrada i tornar l’afer a l’Audiència Nacional”, recull l’informe.
Aquesta situació porta el policia autor de l’atestat a subratllar al jutge la protecció que tenia Villarejo i el seu equip per fer aquest tipus d’operacions per part de la Direcció Adjunta de la Policia, màxim comandament uniformat del Cos Nacional de Policia. “Un fet que no és freqüent”, emfatitza l’instructor.
L’escorcoll al Pequeño Nicolás, clau
El policia afegeix a l’expedient la prova documental recuperada en l’escorcoll que la policia va fer al domicili del Pequeño Nicolás. Es tracta d’un “quadern vermell” que recollia els apunts d’una reunió entre Francisco Nicolás Gómez i Manuel Pérez, advocat, una de les identitats encobertes de Villarejo, amb informació sobre polítics catalans com ara els Pujol, Xavier Trias i l’exconseller d’Interior Felip Puig i les seves relacions. A més, apunta també el nom de Javier Basso i Alícia Sánchez-Camacho, dos noms claus del PP a Catalunya, que haurien facilitat contactes a Villarejo per articular una veritable llista negra d’independentistes. Inclou en la llista a Método 3, l’agència de detectius que va gravar la famosa conversa del restaurant La Camarga entre Victoria Álvarez i Sánchez-Camacho. Fins i tot, hi ha una anotació amb el nom de Belén Suárez, número dos de la Fiscalia Anticorrupció, que “va tapar tot allò del rei”. Un apunt que deixa la porta oberta a especulacions sobre les possibles actuacions de la Fiscalia en relació amb els negocis del rei emèrit.
A més, el policia autor de l’informe parla d’una conversa gravada entre Javier de la Rosa i el Pequeño Nicolás, sobre “punts de gran interès”. Així, esmenta que De la Rosa li hauria dit que el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, li hauria comentat que “estava col·laborant amb un comissari de policia i el PP per fer un informe (amb relació a l’informe de la família Pujol)”. Una conversa que espanta l’instructor en veure que relaciona el PP amb les activitats policials clandestines. També apunta que el ministre estaria collat per antics comissaris de policia que haurien muntat agències de detectius i sabien que “havia viscut dels Pujol”.
Per altra banda, De la Rosa va advertir el Pequeño Nicolás que Villarejo i l’aleshores cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), el comissari José Luis Olivera, eren “perillosos” i els va relacionar amb el famós esborrany sobre els Pujol. En tot cas, De la Rosa s’havia queixat, parlant amb Nicolás, que només havia cobrat 250.000 euros per la seva col·laboració i que encara n’hi devien 250.000 més, i havia afegit que Villarejo li deia que s’estava negociant amb la Moncloa i el CNI per saldar el deute.
Tot i aquesta informació, l’inspector Rubén López es va quedar sol. Però, això sí, no es va rendir. Va presentar més informes. Continuarà.
1
1
