La família d’empresaris Sumarroca ha interposat una querella davant el Tribunal Suprem contra els responsables polítics i policials de l’Operació Catalunya i de la “policia patriòtica”. Segons ha pogut saber El Món, Carles Sumarroca i els seus fills, i el seu germà han registrat la querella contra el que va ser comissari d’intel·ligència del Cos Nacional de Policia (CNP) José Manuel Villarejo, l’exlíder del PPC i actual senadora per Madrid, Alicia Sánchez-Camacho, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Diaz, l’exministra de Defensa i exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, el secretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez Vázquez, l’exdirector Adjunt Operatiu del CNP Eugenio Pino i l’inspector de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals Álvaro Ibáñez Alfaro arran de les informacions publicades per aquest diari sobre l’Operació Catalunya.
Les querelles s’han interposat inicialment pels delictes d’organització criminal, malversació de fons públics, falsedat en document oficial i revelació de secrets, però podrien ampliar-se per altres delictes i persones si es coneixen més detalls del funcionament del que qualifiquen de “grup corrupte de polítics i policies” responsables de l’inici, a finals de 2012, una investigació totalment prospectiva contra la família Sumarroca, així com altres persones que relacionaven amb el moviment independentista. La querella construeix la relació entre les maniobres de la policia patriòtica amb la posterior imputació de Carles Sumarroca i el seu fill en el cas Pujol, Petrum o Torredembarra.
Àudios i agendes
L’escrit, al qual ha tingut accés El Món, recull els àudios on es constata que Carles Sumarroca, –i la família Sumarroca en general–, van ser una de les persones assenyalades per Alícia Sánchez Camacho al comissari Villarejo –un dels principals coordinadors de l’Operació Catalunya– com un dels “objectius a perseguir a partir de finals de 2012”. Per als advocats, Jordi Pina i Pau Molins, les gravacions i les anotacions de l’agenda quadren amb un determinat modus operandi que explicarien les detencions, els informes i la persecució policial i política a les quals han estat sotmesos els Sumarroca.
Així tant Carles Sumarroca, com els seus fills Carles i Jordi, com Susanna Sumarroca i Joaquim Sumarroca, consideren que les gravacions i les agendes acrediten com s’han construït “artificialment” amb “denúncies que mai no han estat verificades”. Una persecució prospectiva o fins i tot inventada, segons argüeix la querella. De fet, l’escrit destaca que l’atac a la família Sumarroca estava premeditat atès que “ha estat representativa i emblema d’un model empresarial familiar d’èxit que ha contribuït al desenvolupament econòmic territorial de Catalunya”.
Sabien per qui anaven
“Amb aquesta voluntat tendenciosa i delictiva de manipular la realitat i condicionar un moment polític, la selecció de la família Sumarroca com a cap de turc no ha estat gratuïta”, conclouen els querellants. És més, es qualifiquen com “un cap de turc intencionat buscant el descrèdit gratuït i tendenciós” que implica un “cost reputacional” tant per als seus integrants com per a un model empresarial “compromès amb el territori”.
“La família Sumarroca és l’exponent d’un càstig exemplar per tal de menyscabar la seguretat en aquest mateix model de trajectòria i compromís empresarial a Catalunya”, indiquen fonts de la família consultades per aquest diari. A més, la querella emfatitza que “la investigació ha estat totalment prospectiva, -i per tant il·legal- i adreçada a persones en concret, ara sabem per què”. Una situació que subratllen els advocats atès que els Sumarroca ni són polítics ni ho han estat mai. “Han estat inclosos en una llista d’objectius amb una frivolitat digna de la millor causa”, afegeixen.
Dany empresarial i la UDEF, pel mig
Les causes per la quals es va començar a empaitar les empreses de la família Sumarroca, -el cas Torredembarra, 3% o el cas Pujol- van suposar no només dany reputacional per la “vistositat de les operacions”. Per cert, operatius que tot i el pas de gairebé 10 anys encara no han arribat a judici, tal com remarquen els advocats. De fet, al·leguen que el dany reputacional al Grup TEYCO, l’empresa principal, va ser “decisiu per provocar que l’empresa hagués de sol·licitar concurs de creditors arran d’aquestes actuacions que van bloquejar totalment la seva capacitat per seguir contractant tant amb l’administració com amb clients privats”.
Així, l’escrit recull les anotacions i els àudios publicats on hi surten “referències i informacions totalment inventades en alguns casos amb l’objectiu, sembla, de construir un relat de proximitat i connexió amb la família Pujol i Convergència”. “Hi ha afirmacions rocambolesques i mancades de tot rigor com, per exemple, que Carles Sumarroca va anar a recollir Jordi Pujol a la presó a finals dels anys 60 i que el va acollir a casa seva en aquell moment”, retreuen els lletrats en el seu escrit.
Especialment destacable és l’explicació sobre la imputació dels Sumarroca en el cas Pujol a partir d’uns informes de la UDEF que es basen, precisament, en els assenyalaments ara descoberts i en informacions sense cap transcendència penal recollides per part de Javier de la Rosa que, com s’ha sabut, va cobrar dels fons reservats per fer aquesta denuncia que ni tan sols va ratificar davant el jutge. Precisament, aquí apareix la figura del sotsinspector Álvarez, que es va escapar de l’acusació de falsedat pels pèls en el cas del pendrive dels Pujol, després d’haver falsejat un atestat policial que ha suposat la primera condemna per l’Operació Catalunya: en concret, per a l’aleshores màxim comandament uniformat de la policia, el DAO també ara querellat, Eugenio Pino.
2 
2 