Una tesi que ha anat agafant cos amb el pas del temps i la difusió de molta informació és la relació de l’operació Catalunya i les seves derivades –com la trama andorrana– amb el dispositiu de l’Estat per tapar els escàndols de la corona espanyola en l’etapa de Joan Carles de Borbó, com ara el cas Botswana, les seves comissions o l’embolic sentimental amb Corinna Larsen, que va ser denunciat per l’aristòcrata alemanya a través per via judicial i amb una declaració notarial.
De fet, uns missatges de WhatsApp creuats entre l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia Eugenio Pino, únic condemnat per l’operació Catalunya pel cas del llapis de memòria dels Pujol, i l’exsecretari d’estat de seguretat, Francisco Martínez, del 6 de desembre de 2019, en plena instrucció judicial de la causa de l’operació Kitchen, ja refermaven aquesta teoria. És a dir, que l’Estat va voler protegir el rei Joan Carles amb un operatiu contra el Procés i paral·lelament també contra el 15-M, el moviment de l’esquerra alternativa nascut el 2011 arran de la crisi que s’arrossegava des de 2008.
Una operativa de treball de la policia patriòtica de Rajoy, que va aprofitar un conjunt d’operacions per tapar els escàndols de la corona. Ara, dos correus electrònics d’entre el 28 i el 30 d’abril de 2015 consoliden aquesta teoria donant detalls de com es van dur a terme. Els mails consisteixen en una queixa i un resum de feines fetes signada pel comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo i la resposta de Martínez, on s’oferirien claus de tota la informació que poden servir per aclarir molts dels punts foscos de l’operació Catalunya. Els dos mails, als quals ha tingut accés El Món, es podrien incorporar a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya al Congrés de Diputats.

“Assumpte: Andorra i altres”
El primer mail és de les cinc de la tarda i tres minuts del 28 d’abril de 2015. Es remet des del compte de correu del comissari Villarejo, i és firmat amb les inicials J.V i l’assumpte és “Andorra i altres”. Villarejo es mostra enutjat. “T’he anat enviant les notes sobre Catalunya i Andorra abans que al CNI, perquè després del N1 [en referència al ministre de l’Interior d’aleshores, Jorge Fernández Díaz], ets la màxima autoritat a Interior”, contextualitza només començar la comunicació. En aquest sentit, recorda que va ajudar els “cecilios“, és a dir, als agents del CNI, en “l’afer d'[Abdul Rahman] Al Assir i l’embolic que tenia amb RJC [rei Joan Carles]”. Un cas d’un tèrbol negoci entre la corona i un traficant d’armes que consta a l’Audiència Nacional i que El Món ja va explicar.
Villarejo narra a Martínez que el CNI li ha encomanat que “ho deixi tot” i es “concentri” a “recuperar històries” de Corinna Larsen que “serien molt compromeses per a l’Estat”, tot i que el comissari veu que són més compromeses per a Joan Carles de Borbó. Villarejo lamenta que li hagin encomanat aquesta feina per la porta del darrere, és a dir, per un acord entre el CNI i el Ministeri de l’Interior i que el facin anar com un “ninot, com un cagalló per una séquia”. En aquesta línia, recorda a Martínez la trobada que van mantenir a Marbella l’agost anterior, quan li va confessar que volia marxar perquè “estava cansat” de Marcelino Martín Blas, llavors cap de la Unitat d’Afers Interns, d’Ignacio Cosidó, director general de la policia, i de “tots els pilotes que oculten la seva inutilitat” atacant-lo perquè els posa “en evidència”.

“Parlaria d’Andorra, de Catalunya, del cuiner…”
El comissari insisteix que “res no ha canviat”. També lamenta haver comès “l’error” haver confiat en Martínez i no jubilar-se perquè li havia d’encomanar feines que “segons” el número dos d’Interior “només” podia fer ell. “Tot segueix igual” i rememora “l’informe fals de Martín Blas relacionant-lo amb el Pequeño Nicolás”. És en aquest moment que Villarejo emfatitza que va demanar el cessament de Martín Blas i, en cas contrari, “parlaria del cuiner [en referència a l’operació Kitchen], de Catalunya, d’Andorra i de tot el que m’heu encarregat”.
Unes feines de les quals subratlla que encara no ha cobrat les despeses que li han generat. De fet, encara mostra més malestar perquè diu haver-se “assabentat que el N1 [el ministre] havia anat a pactar amb Pujol” amb la informació que ell va aconseguir i “es va posar a l’esborrany, perquè deixés el tema independentista”. És a dir, retreu a Martínez que el PP aprofités la informació aconseguida per obligar els Pujol a retirar-se del procés independentista. En el mateix sentit, el correu indica que “se sent enganyat” perquè Martínez li va encarregar una “nota” sobre la captura de pantalla dels comptes dels Pujol per “encobrir” Martín Blas i es van filtrar les “dades bancàries de la BPA que han costat la ruïna als Cierco” [propietaris de la BPA i Banco Madrid]. De fet, retreu, tal com apunten també les seves agendes, que “l’error era anar només contra BPA quan els moviments forts dels independentistes eren l’AndBank i altres”.
Així mateix, carrega contra la decisió de deixar estar un informador perquè era massa car i que no es fes cas de José Luis Olivera, excap de la UDEF i director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que s’hauria “negat a participar en la reunió on es va decidir la intervenció” perquè “tots els participants en la jugada del FinCen” –el tresor nord-americà que va emetre la nota que justificava la intervenció de la BPA i Banco Madrid– acabarien amb “maldecaps”. Seguint aquest fil, també embolica en el cas a Basilio, el nom en clau del comandament de la Guàrdia Civil que s’ha arribat a vantar públicament de la intervenció bancària.

Documents, en un “lloc segur”… i Rubalcaba, que mai el va “abandonar”
En el mail, Villarejo alerta Martínez que ja ha avisat el CNI que té “guardat en un lloc segur tot el material sobre Catalunya, Andorra, el cuiner i els temes” que li han anat encarregant. “Per al dia que hagi de demostrar que els vaig fer sota les vostres ordres, i ara perquè el pelacanyes del CNI us té acollonits em deixeu tirat”, amenaça i s’indigna. “Estic segur que Rubalcaba i els altres socialistes no s’hi haurien atrevit, i per això els trobo a faltar, amb ells sabia a què jugava i mai em van abandonar com vosaltres”, conclou, en referència a l’exministre d’Interior del PSOE. La resposta arriba dos dies després, poc abans d’un quart de deu del matí del 30 d’abril. Martínez excusa la tardança perquè volia respondre amb “calma” i amb el millor “tarannà”.
En aquest correu de rèplica, Martínez assegura que sempre ha valorat les notes de Villarejo i les seves informacions amb el “rigor que es mereixen” i les ha traslladat al ministre de l’Interior. El secretari d’Estat li recrimina el to del missatge perquè sempre l’ha defensat, fins i tot davant del secretari d’Estat director del CNI, llavors el general Félix Sanz Roldán. Fins i tot li retreu que les feines com la del cas Corina les feia “per voluntat pròpia”. “Vas acceptar fer-les de bona gana”, li diu. També acusa el director de la Policia, Ignacio Cosidó, de no haver cessat Martín Blas per l’informe del Pequeño Nicolás, tot i que el ministre li havia ordenat, així com la filtració a El Mundo i a un periodista en concret, Fernando Lázaro, de la imatge de pantalla amb els comptes dels Pujol.

“No convé que ens amenacis amb Catalunya”
“No és procedent, per tant, que ens amenacis que parlaràs del cuiner, de Catalunya, d’Andorra i els altres encàrrecs si no cessem Martín Blas. Ja estem tots farts dels teus atacs de rebequeria de nen consentit, crec que t’hem acostumat malament a dir i fer el que et vingui bé i potser és el moment que t’acceptem la teva jubilació anticipada”, adverteix Martínez. D’aquí, passa a la resposta sobre la trama andorrana. “No tens ni idea de les raons per les quals al més alt nivell es va decidir actuar contra la BPA i no admetre l’oferta de la teva font de l’Andbank, i és absurd que insinuïs que preferim no fer res contra els moviments independentistes perquè calia protegir la imatge del RJC (rei Joan Carles)”, afegeix.
En aquest punt, Martínez es mostra desafiant i assenyala com va fer costat a Villarejo en el cas Victoria Álvarez. “Et recordo qui et va donar més suport en l’actuació per captar la parella del fill gran de Pujol, gràcies a això, el 2013 es va obrir la causa a l’Audiència Nacional”. Així mateix, replica que la “no intervenció d’Olivera en la reunió on es va decidir el contingut de l’informe del Sepblac que després va servir per a l’alerta del Fincen” respon a raons que li va exposar l’excap de la UDEF. “En el seu moment ja m’ho va explicar i vaig respectar el seu criteri, ja que no veia clar que s’apliquessin aquestes mesures tan dràstiques… però ja està fet”, recorda.
“Confio que et calmis i deixis de parlar amb els uns i els altres, el doctor m’ha dit que ho l’has volgut veure aquests dies a la sortida de l’Audiència Nacional i que l’has intentat convèncer que no segueixi endavant amb això del banc andorrà, perquè seguia Grinda [el fiscal anticorrupció] amb els mateixos arguments dels xinesos del cas Emperador [el cas de Gao Ping]”, li etziba. “Si us plau, si no vols fer res més en els temes de Catalunya, almenys no boicotegis el treball dels altres”, li diu. I l’adverteix que Pino titlla la teva actitud de “cada vegada pitjor”. Això sí, tot i el malestar, li proposa un dinar amb Olivera. “I aquesta vegada pago jo”, remata Martínez.