L’Audiència Nacional talla les ales al jutge que investiga Villarejo

Tot té un límit. Així li ha fet saber la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, presidida pel magistrat Alfonso Guevara –el mateix que el tribunal dels atemptats del 17-A–, al titular del jutjat central d’instrucció número 6, Manuel García Castellón, per la seva instrucció de la causa Tàndem, la macrocausa contra les activitats del comissari d’intel·ligència jubilat i rei de les clavegueres José Manuel Villarejo. En una dura interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, amb data del 25 de novembre, els magistrats interpreten que la seva darrera resolució per obrir una nova peça separada té un caràcter “prospectiu o excessiu”. Amb aquest argument, la sala de Guevara revoca la decisió de García Castellón. Per tant, s’anul·la la nova investigació i li ordena que se centri en fets concrets.

Per altra banda, la sala ha confirmat una de les qüestions més espinoses de la causa Tàndem, l’arxiu de la peça Iberdrola Renovables. Els magistrats creuen que, si bé va existir un encàrrec d’espionatge industrial –una feina que havia de fer una de les consultores de Villarejo a petició d’Iberdrola, que volia tenir informació extra sobre els accionistes d’una eòlica suïssa–, aquest encàrrec ja ha prescrit. Curiosament, al consell assessor d’Iberdrola hi ha actualment el general Fèlix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i enemic declarat –l’ha portat als jutjats pel cas Corinna– del comissari Villarejo.

Ordenen al jutge García Castellón que centri la investigació

La decisió de parar els peus a García Castellón ve determinada pel recurs d’apel·lació presentat per Villarejo i la seva dona, Gema Alcalá, contra una resolució del passat 19 de setembre. En aquesta interlocutòria, el jutge instructor ordenava obrir una nova peça separada de la macrocausa, amb el número 35. La peça, batejada com a Peça per esbrinar el patrimoni dels efectes intervinguts a la seu de Galapar, tenia per objectiu obrir un calaix de sastre de “verificació de cobraments i pagaments de les societats vinculades al comissari Villarejo”.

La defensa del comissari va entendre que aquesta investigació vulnerava els seus drets i les garanties processals i que, a més, no estava prou motivada. Els magistrats de la sala d’apel·lacions han decidit donar-li la raó tot i l’aferrissada oposició del ministeri fiscal, que també volia obrir aquesta peça. La sala presidida per Guevara l’ha anul·lat i ha llançat un seriós avís al jutge instructor, al qual reclama que centri les investigacions en les peces ja obertes i en “relació a fets concrets” i en un “període temporal limitat a l’objecte d’investigació”.

La sala raona que per acordar la pràctica de diligències de recerca “potencialment invasives de drets” cal que el jutjat prèviament faci una “ponderació sobre la proporcionalitat i, en tot cas, sobre la necessitat d’aquestes”. En aquesta ocasió, els magistrats no veuen cap d’aquestes condicions. En aquest sentit, recomanen al jutge instructor que vagi peça per peça separada i faci les diligències necessàries de les activitats comptables que investiga a cadascuna de les peces i que no ho faci “amb l’amplitud o extensió amb què ho intenta en la nova peça separada”. Fins i tot, els magistrats li recorden al jutge com ha de fer la feina per ser rigorós: “En cadascuna de les peces separades ja existents, en relació amb els concrets fets i en un període temporal objecte de recerca, ha de requerir un informe o certificació de l’Agència Tributària (AEAT) sobre els fets objecte de recerca”. En aquesta línia, li recomana a l’instructor que demani el “Model 347” a Hisenda per contrastar els pagaments i cobraments amb les societats investigades en cada peça separada.

Una investigació prospectiva

D’aquesta manera, la secció tercera de la Sala d’Apel·lacions indica que la resolució de Castellón amb què obra la peça 35 és pot considerar “prospectiva o excessiva“. D’aquí que opti per revocar-la. En aquest marc, entén la posició de la defensa de Villarejo i la seva dona, que consideren que se’ls ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva i que això podria conduir a la seva indefensió. De fet, es posarien en risc les diverses peces separades, que quedarien contaminades per una investigació prospectiva.

Els magistrats opinen que, a més, el jutge no té prou motivació per iniciar una investigació de caire prospectiu. El valor de la interlocutòria és molt alt per a la defensa no només de Villarejo, sinó també per als seus socis en diferents entitats mercantils, així com diversos clients afectats en la causa. De fet, la defensa veu una escletxa legal perquè moltes de les investigacions s’han fet genèricament arran d’una societat. “S’han posat a mirar a veure què troben d’una societat, sense que hi hagi cap sospita i havent liquidat totes les obligacions fiscals”, indiquen fonts de la defensa a El Món. “Amb la peça 35 ja passava de taca d’oli”, assenyalen. D’aquí que els magistrats de la instància superior s’hagin estimat més tallar les ales a García Castellón en aquest punt abans de contaminar gran part de la instrucció.

El cas Iberdrola, un misteri

Abans de dictar aquesta interlocutòria, però, la sala va donar un cop de mà al jutge Castellón. És l’altra cara de la moneda. En concret, una nova interlocutòria del 16 de novembre va confirmar un delicat arxiu decidit per l’instructor. En concret, la peça Iberdrola Renovables, la peça separada 17 de la causa Tàndem. Aquesta instrucció investigava la contractació de l’empresa d’investigació de Villarejo per part de l’energètica espanyola a fi d’investigar els accionistes i executius d’una empresa eòlica suïssa, Dobrogea. La intenció era trobar informació delicada dels gerents empresarials per forçar-los a una negociació a la baixa de l’adquisició dels seus projectes a Romania.

El jutge va determinar que si bé hi havia indicis d’espionatge, el delicte de l’encàrrec hauria prescrit. Una decisió que va fer posar el crit al cel a la fiscalia anticorrupció, l’acusació popular de Podemos i els mateixos executius de l’empresa suïssa personats. El 27 de juliol, el jutge va tancar el cas, al·legant que el delicte prescrivia als cinc anys i tenint present que l’encàrrec era del 2011 ja s’hauria complert el termini. De res van servir els recursos. La sala va avalar la decisió d’arxivar aquest 16 de novembre. Un detall important és que Iberdrola va integrar en el seu consell assessor l’excap del CNI, Fèlix Sanz Roldán, enemic declarat de Villarejo i l’home que va protegir Joan Carles de Borbó del cas Corinna.