Andorra torna a agafar protagonisme en l’Operació Catalunya. La trama andorrana del pla clandestí de l’Estat contra el Procés comença a esfilagarsar-se. Un dels noms que ha aparegut amb més força és el comandant Basilio Luis Sánchez Portillo, àlies Alfonso Ruiz, un comandament de la Guàrdia Civil que es va vantar de passar la informació al Tresor nord-americà per fer tancar la Banca Privada d’Andorra (BPA), on els Pujol Ferrusola tenien diners sense declarar. Ara, les anotacions del comissari José Manuel Villarejo vinculen el nom de Basilio amb el fiscal anticorrupció José Grinda, que també va maniobrar a Andorra per tal d’obtenir informació de l’entitat sobre líders sobiranistes.
Els advocats dels encausats en el primer judici de la macrocausa BPA a Andorra van demanar fa dues setmanes aturar el primer judici contra els gestors de l’entitat fins que no s’aclareixi el vincle entre l’Operació Catalunya i el tancament del banc. Una proposta que el Tribunal de Corts va rebutjar. En una interlocutòria a la qual ha tingut accés El Món, el Tribunal de Corts rebutja les peticions al·legant que la famosa nota del FINCEN dels Estats Units que va provocar la crisi del banc va aparèixer quan ja estaven judicialitzades les causes Petrov-Clotilde i Emperador –que dirigia Grinda– i dues més nascudes a Andorra, la Sinaloa i el cas Veneçolans, totes dues per entrades de diners que eren susceptibles de ser blanquejats. Cap d’aquestes causes, segons els jutges andorrans, tenen relació amb la policia patriòtica ni amb el cas Pujol, de manera que no hi ha motiu per aturar el judici. Però segons els advocats del cas, l’ombra de la policia patriòtica i de l’Operació Catalunya és allargada.
Una agenda clau, el “compi yogui” i el fiscal Grinda
El tres de maig del 2017, el comissari Villarejo fa a la seva agenda un anotació per a Dolores de Cospedal, aleshores secretària general del PP i ministra de Defensa, i nexe del govern espanyol i del partit amb la policia patriòtica. Un altre personatge d’aquest nucli és amb Andy, l’alies d’Andrés Gómez Gordo, inspector del Cos Nacional de Policia que va ser cap de seguretat de Cospedal quan era presidenta de Castella-La Manxa.
En aquesta nota, doble, Villarejo aclareix que volen fer un informe contra el comissari Jaime Barrado, comandament en cap de la comissaria del districte madrileny de Chamartín. L’anotació s’entén si es té present que Barrado va ser suspès de sou i feina per fer l’atestat del suposat atac de la doctora Pinto per part de Villarejo. Un suposat encàrrec de l’exparella de Pinto, Javier López Madrid –el famós “compi yogui” de la Leticia Ortiz, dona de Felip VI– a les empreses de Villarejo per tal que acabés amb un xantatge.
En tot cas, la segona anotació és encara més inquietant. És la possible connexió “Grinda-Basilio”. Dos noms que podrien tenir la clau de volta de l’Operació Catalunya. Per una banda, Grinda era el responsable entre d’altres del cas Emperador/Gao Ping i del cas 3%, així com de peces separades que s’han integrat en el cas Pujol, com ara el cas Drago, que investiga una causa contra Oleguer Pujol.
Grinda, segons recollia una conversa difosa per aquest diari entre Villarejo i l’exnúmero dos de Jorge Fernández Díaz , Francisco Martínez, i també segons les agendes del comissari, es va desplaçar a Andorra i va mantenir reunions amb el magistrat Josep Maria Pijoan i l’aleshores fiscal general d’Andorra per tal d’avaluar la querella que els Pujol van interposar per la difusió dels seus comptes. És més, Grinda, va ser el fiscal qui, a corre-cuita, va xuclar les bases de dades de la BPA abans que arribés el permís oficial de la justícia andorrana i, a sobre, des de la seu de l’ambaixada espanyola a Andorra.
Suspicàcies que fan bellugar els advocats
Les suspicàcies ara s’han despertat encara més entre les defenses dels afectats pel tancament de la BPA. El fet que Villarejo apunti que hi havia un binomi de Basilio Luis Sánchez Portillo –el comandant de la Guàrdia Civil que es va vantar davant l’autoritat judicial d’haver passat informació al FINCEN per generar la nota que va portar al tancament de la BPA– amb Grinda els “inquieta”. D’aquí que preparin una altra ofensiva per convèncer el tribunal que els jutja d’aturar la vista oral.
Així, segons ha pogut saber El Món, a més de les agendes, les defenses han recollit la guia de la informació classificada en poder del Tresor dels Estats Units sobre el cas BPA. En concret, el juliol del 2016 es va fer una petició per part dels propietaris de la BPA, Ramon i Higini Cierco –a través d’un despatx d’advocats nord-americà– per desclassificar els documents on apareguessin els noms de Basilio Luis Sánchez Portillo, José Manuel Villarejo i José Grinda, entre d’altres. La resposta per part del govern dels EUA es va fer esperar fins al maig del 2017, quan va informar que hi havia 383 documents classificats que podrien incorporar alguns d’aquests noms.
Amb tota aquesta documentació, més la que s’ha acumulat les darreres setmanes, els advocats volen collar més el tribunal per tal que revoqui la interlocutòria que desestimava aturar el judici. De fet, part de l’argumentari ara és que, malgrat que ja estaven judicialitzades abans que el FINCEN hi fiqués l’ull, les causes vinculades a la BPA tenien persones com Villarejo o Basilio al darrera. O, fins i tot, encara que per altres interessos, també hi havia Grinda. Continuarà.
11 
