Li han demanat diàleg i ha promès diàleg, però ha de ser a canvi d’una solució que “puguis ser ratificada per la ciutadania”. Aquesta ha sigut la posició del president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la seva intervenció en les jornades del Cercle d’Economia, que ha inaugurat aquest dimecres al migdia. El president de l’entitat, Javier Faus, li havia reclamat una nova etapa en la relació amb Espanya, basada en la “concòrdia” que propugna Pedro Sánchez, després de retreure-li –sempre amb un to exquisit sense cap rastre d’agressivitat– la “paràlisi” que ha patit Catalunya –un altre concepte que utilitza contínuament el PSOE i el PSC– durant els últim “deu anys”, en referència al moment a partir del qual es va posar la reclamació de la independència en el centre del debat polític.
La declaració de Pedralbes
Amb to absolutament conciliador, Aragonès ha assegurat que ara mateix hi ha “l’oportunitat d’avançar en la gestió d’un conflicte polític d’arrels profundes, sobre el qual es coneix la posició de la ciutadania, per exemple amb els resultats de les eleccions del 14 de febrer”, de les quals va sortir un 52% de vot independentista, tot i que no aquesta observació no l’ha verbalitzat. Sigui com sigui, el president ha subratllar el seu “compromís amb aquesta etapa de diàleg i negociació“. Però ha advertit: “Les meves idees són conegudes. Volem una solució que pugui ser ratificada per la ciutadania, i ha de ser una solució basada en l’amnistia i l’autodeterminació. L’Estat que presenti la seva proposta. Les distàncies hi són, però hi ha d’haver la voluntat de gestionar de manera diferent el conflicte en una societat madura com la catalana que no ha de tenir por d’abordar tots els debats”, ha afegit.
I per concretar ha proposat: “Tenim l’oportunitat de de fer-ho, agafem la declaració de Pedralbes, aterrem-la i comencem a caminar en aquesta manera diferent d’abordar el conflicte”. D’aquest manera, Aragonès proposa reprendre el diàleg en el punt en què va quedar 20 de desembre del 2018 en una trobada entre Pedro Sánchez –com a president espanyol sorgit de la moció de censura que va fer caure Mariano Rajoy– i Quim Torra, d’on va sortir un text en què es reconeixia l’existència d’un “conflicte polític” i es plantejava que calia una “sortida democràtica”. De fet, ERC sempre ha reivindicat la Declaració de Pedralbes quan ha negociat amb el PSOE, i ara la torna a posar sobre la taula per aplicar-la i convertir-la en actuacions concretes.
El president del Cercle vol “una autonomia autèntica”
En la seva intervenció prèvia, que ha servit de presentació o introducció de la conferència d’Aragonès, Javier Faus havia sigut molt clar en les seves reclamacions, en nom dels “socis” de l’entitat, del món empresarial i econòmic. Malgrat el to de gentleman, el president del Cercle no s’ha estat d’afirmar que el Procés –sense utilitzar aquest terme– “tensiona la societat catalana” i ha insistit en la necessitat de la “reconciliació”, “sense retrets” i “amb la mà estesa”. Això sí, sempre amb “mesures emparades per la legalitat, i els indults ho són”. Pel que fa als indults, Faus ha explicitat que tenen “el suport del Cercle”.
Més enllà dels indults, Faus només veu la possibilitat d’acords perquè Catalunya tingui més autogovern, “una autonomia autèntica”, però “sense ruptures”, i ha admès que per això cal una visió “diferent” d’Espanya. De de fet, ha apostat per “una Espanya menys radial, més alemanya que francesa”, on “es reparteixin millor els beneficis de la centralitat i les regions es puguin desenvolupar plenament”. Aquest replantejament, segons Faus, seria millor no només per a Catalunya “per al conjunt d’Espanya”.
17 
