El president del Govern, Pere Aragonès, ha denunciat un ”atac” als drets fonamentals i a la democràcia després que s’hagi descobert el cas de ciberespionatge que l’ha afectat a ell entre una seixantena més d’independentistes. El president ha titllat aquest espionatge d'”extremadament greu” i ha advertit que “arribarà fins on calgui” per denunciar-ho. Aragonès ha explicat que el software israelià només pot ser adquirit pels estats, pel que ha demanat “transparència” i l'”assumpció de responsabilitats” al govern de Pedro Sánchez. “No valen excuses. Espiar representants de la ciutadania, advocats i activistes pels drets civils és una línia vermella”, ha avisat.
Aragonès ha assegurat que “sentir-se vulnerable” i que ell i la seva família estiguin exposats “dona més determinació per arribar a les metes polítiques”. “Res ni ningú ens aturarà en la nostra lluita per l’amnistia, la independència i el referèndum”, ha avisat el president. Aquest dimarts a la tarda el president Aragonès compareixerà davant els mitjans de comunicació des del Palau de la Generalitat per tal de fer una declaració institucional al respecte. Ho farà acompanyat de tot el Govern, molts dels membres del qual han estat espiats.
Les víctimes del CatalanGate
Entre les víctimes del Catalan Gate, la trama d’espionatge més gran mai descoberta, estan els presidents Quim Torra, Carles Puigdemont, Artur Mas i Pere Aragonès. També han estat espiats membres de Junts de l’entorn de Carles Puigdemont com Albert Batet, Joan Matamala, Toni Comin, Josep Rius, Dolors Mas, Joan Ramon Casals, Miriam Nogueras, Josep Lluís Alay, Laura Borràs, Joaquim Jubert, Elsa Artadi, David Madí, Francesc Homs, Jaume Alonso Cuevillas, Jordi Sànchez, Meritxell Budó, Marcela Topor, Gonzalo Boye, Sergi Miquel i Josep Costa. Pel que fa a la CUP, els dos afectats són Carles Riera i Albert Botran. També hi ha juristes com Gonzalo Boye i Andreu van den Eynde.
5 
2 
