Waterloo

"Sí que hi ha algú que hi surt guanyant: qui obté més temps per mantenir la seva farsa"

A la novel·la quasi pòstuma de Stendhal, “La cartoixa de Parma”, el seu protagonista, Fabrizio del Dongo, assisteix a la batalla de Waterloo però no entén res: tot és com una boira de pólvora i soroll, d’exèrcits que van amunt i avall, d’esclats de llum i escenes de mort que no tenen cap sentit. És a dins de la batalla però no veu la batalla, sinó moments, fogonades, corredisses… No hi ha relat, però sí molta acció i molt confusa.

Si fa o no fa, amb menys èpica i amb mascareta, com nosaltres.

Què ha passat? És la primera pregunta d’un relat. I què passarà ara? És la segona, la bona, la que justifica que segueixis llegint un llibre o escoltant una bona història. I entre les dues preguntes, les trampes dels narradors interessats, els que volen que t’empassis el seu relat ple de falsedats.

Ras i curt: ha guanyat l’independentisme, per enèssima vegada. Però sense alegria ni força ni convicció, perquè tocava. Per resistir. Per ves a saber quines oportunitats de futur. Per no cedir la victòria al colonialisme i imperialisme castellà. Per no certificar a les urnes la rendició davant la repressió ni la depressió causada pel demencial partidisme català. Poc més que això.

No hi ha dues majories, d’esquerres o independentistes. Per començar, si ens posem a discutir què o qui és d’esquerres, no acabaríem. Això de l’esquerra, amb molt honorables excepcions, marxistes o no, pertany al passat. L’únic que hi ha són maneres més o menys brutals, més o menys honestes o compassives, de gestionar l’èxit indubtable del capitalisme financer.

I si ens posem a discutir sobre independentistes… Millor ho deixem.

Hi ha, sempre, dos grans blocs. El català o el castellà. Més o menys empatats segons el moment. I serà així fins que es pugui fer, si això passa mai, la gran pregunta que pot trencar els esquemes: vols viure millor en una Catalunya independent, sobre unes bases absolutament diferents a la de l’Espanya que ens arruïna a tots? Clar: per a això cal saber quina és l’oferta d’una Catalunya independent, cosa que ara per ara és un misteri.

Els dos blocs, forçats per l’estèril dinàmica dels partits, han xocat per enèsima vegada. No serà la darrera. El resultat és, si fa o no fa, el de sempre, el que interessa a l’imperi espanyol i el que permet la miopia catalana: “constitucionalistes” (tant de bo ho fossin de veritat) contra “indepes” o catalanistes més o menys colonitzats.

Els darrers anys, ha col·lapsat aquella plantilla que suposadament ho explicava tot: un eix esquerra-dreta, un eix Catalunya-Espanya.

Qui guanya? Ningú, aparentment. O tothom, si fem cas de les ximpleries que ens expliquen els que es pensen que som ximples. Continuem en un empat permanent, històric.

Però sí que hi ha algú que hi surt guanyant: qui obté més temps per mantenir la seva farsa. Per una banda, les estructures extractives i colonials de l’Estat espanyol. I també els que viuen millor aparentant que lluiten contra aquestes estructures.

És a dir: Waterloo, entre el fum, la boira, la fúria, la confusió.

Som aquí, al bell mig de la batalla, entenent ben poc del que passa i intuint que no té gaire res a veure amb el futur, sinó amb un repartiment del poder, d’escons, de despatxos, d’enquestes…

Mentrestant, ens entretenen discutint qui ha guanyat a escons o a vots, ens horroritzen amb Vox (com si fos gaire diferent de Ciudadanos o PP) i es preparen per entretenir-nos unes quantes setmanes més amb els seus jocs de mans, pactes, torcebraços, estratègies i meravelles per dissimular partidismes, personalismes, egoismes i buidors eixordadores.

Hem fet el 14-F, amb sort no ens hem contagiat, tot i la por que teníem, però seguim allà on èrem. A Waterloo, enmig de fumeres que no ens deixen veure on som ni on anem. A partir d’aquest dilluns tots intentaran confondre’ns encara més… fins que perdem de vista l’autèntic sentit de la batalla.

Comentaris

    Pau Babot 15/02/2021 7:36 pm
    Pobre Puigdemont amb aquest ramat de llops del catolic Junqueras i els seus feligressos someretes, que saben a on els porta, al tancat d'España del Rovira, un feligres espanyol, catolic com el pastor que es creu el deu dels corders. Quin articlemes beneit, mes fanatic, mes espqnyol, mes erc
    Guillem. 15/02/2021 7:17 pm
    No entenc gaire el què dius. A mi no m´agrada Watterloo ni Lledoners, crec que ens van enganyar els dos però també crec que Waterloo serveix per anar guanyant terreny a nivell internacional, deixant retratat l´estat espanyol. Només per aixó ja ha valgut la pena votar-los. No m´agrada aquesta actitud tan autodestructiva. Siguem més Guardoles.
    L'article .... 15/02/2021 4:53 pm
    ... recorda més a ABBA que a qualsevol altra cosa.
      Doctor Strangelove 15/02/2021 4:56 pm
      Doncs sí! Doc.
    gavanenc 15/02/2021 12:55 pm
    Aquest article després de llegir-l'ho sembla que haguem perdut les eleccions o que no sabrem gobernar....Crec que els partits independentistes han d'apendre dels errors. Els dos grans partits poden entendres perfectament i la CUP ha de deixar de ser un pal a les rodes i entendre que hem d'anar plegats. Hi ha d'haber uns objectius que els tres el comparteixin i unes estrategies clares amb respecte Madriz.....Hi ha gent competent per fer-ho
    20
    18
    Respon
      Monòleg entre corruptgents? 15/02/2021 3:45 pm
      Heu perdut JxC, assumiu-ho. Hem de formar un Govern amb totes les forces políticas netament independentistes i un full de ruta clar. Ja hem perdut 10 anys processant cap enlloc, la puta i la ramoneta està morta i enterrada, ara tots a una per aconseguir i guanyar un referèndum de independència acordat, és la única manera que algún País ens reconegui!
      GOMBAU 15/02/2021 1:16 pm
      Gavanenc, molt mes correcta i encertat el teu post que l'article del Joan Rovira. Felicitats.
    Molt bon article, clar, una foto real de la situació 15/02/2021 11:35 am
    S'ha de formar un Govern 100% independentista sense tenir en compte l'eix dreta/esquerra. Tots hi son convidats per tenir com a prioritat un referèndum vinculant acordat quan abans, és la única manera de sortir de l'atzucac que ens ha portat processar durant 10 anys cap enlloc.
    Anònim 15/02/2021 10:41 am
    Enveja iamargura.
    Féu pena, opinadors 15/02/2021 10:40 am
    Tanta insistència amb Waterloo indica una segona lectura, en aquest cas una lectura molt i molt mesquina, pròpia de qui, a sou, es dedica a sembrar desacords i malfiances. És curiós si es segueix la trajectòria dels opinadors, de forma subtil van canviant de camisa, quasi imperceptiblement, per a mimetitzar-se amb el poder. A cada elecció passa, l'1-O la majoria eren sobiranistes de la ceba, desprès uns quants començaren a virar, cadascú segons el seu mitjà, ara toca moure's entre ERC i PSC. Si hagués guanyat el FNC ara serien tots poc menys que almogàvers de la tinta.
    23
    44
    Respon
      Ni en els teus somnis més humits... 15/02/2021 3:48 pm
      Es formarà un Govern netament independentista entre ERC+JxC+CUP. La puta i la Ramoneta està morta i enterrada!
    David. 15/02/2021 10:40 am
    Doncs l'articulista té molta raó. Temps al temps....
    Jose 15/02/2021 9:42 am
    Alegra ese espíritu hombre. Parece que quieres transmitir tu amargura a todo quisqui.
    fat boy 15/02/2021 2:18 am
    Tio ets com els barcelonistes de l'epoca del Guardiola, si no guanyaven per 5-0 tot era una merda.

Nou comentari