Gestionar políticament una crisi pública com la del coronavirus és un marronàs com una casa. Tothom és lliure de fer-se el setciències a les xarxes però al final hi ha una gent que té la responsabilitat de prendre decisions -sovint contraintuïtives- que es basen en les anàlisis i els consells d’aquells qui més en saben. Fins fa pocs dies, per exemple, tothom pensava que Itàlia exagerava amb les mesures dràstiques que va decidir emprendre i ara en canvi tothom ja les troba necessàries.
Davant d’una situació nova i d’una complexitat exponencial, no podem esperar que els governants trobin fórmules màgiques o mesures de victòria assegurada. Fins i tot és comprensible que puguin equivocar-se. Ara bé, en una situació de crisi, el que és imperdonable és la frivolitat i l’arbitrarietat. El que és imperdonable és que el Govern anunciï al matí que els centres educatius tancaran a partir de dilluns i que els tuitaires del país hagin de fer entendre als dirigents que, si és necessari emprendre aquesta mesura, cal posar-la en marxa com més aviat millor. És evident que una decisió tan dràstica ha de ser per força urgent. No cal ser un expert, és d’elemental sentit comú. Twitter ha fet rectificar el nostre Govern. Tremolem.
El que és imperdonable és que la consellera de Salut -que per cert, és economista-, anunciï unes mesures per reduir el contacte entre persones i que alhora digui que els nens poden anar a jugar al parc. Quan Twitter ja bramava, el cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Pau criticava la consellera en una entrevista al diari Ara: “Si es tanquen llocs de reunió multitudinaris, no és perquè ens reunim al parc, sinó perquè fem una vida de distanciament social per minimitzar i alentir els contagis”. En aquest cas, la consellera no ha rectificat les seves paraules. En realitat, no cal. La gent no és experta en virus però no és idiota rematada.
