Acabo de veure una cosa que està molt bé, que m’ha fet molta il·lusió. En una compareixença a peu de carrer que ha fet el conseller Cambray davant dels mitjans, en el clàssic moment en què una de les periodistes li ha demanat, en català, que resumís en castellà tot el que acabava d’explicar, ha passat una cosa interessant. Primer el conseller ha rigut, després ha dit, en català, que ja s’ho esperava -sempre passa- i llavors ha accedit a fer el resum en castellà. Quan ha hagut de parlar, però, ha fet tres segons de silenci, quasi podies veure l’electricitat corrent pel seu cervell i, finalment, s’ha negat a fer el resum. La manera en què ho ha justificat és molt millorable, bàsicament perquè ha vingut a dir que això era una excepció, que un dia és un dia, “avui no, avui subtituleu”, donant a entendre que la seva conducta no respon a una convicció sinó a una llicència. Això no val gaire.
En tot cas, la gràcia de l’escena, el que a mi m’ha fet il·lusió, són els tres segons de moviment mental en què la xarxa neuronal de Cambray feia córrer electrons a tot gas per calibrar la situació i acabar prenent la decisió final: en aquest context, fer un resum en castellà em fa massa vergonya. Que jo, un conseller del Govern, davant de l’escola afectada per la sentència, hagi de fer de lloro de repetició per estalviar feina a periodistes que treballen cobrint la política catalana, és patètic, i a sobre en castellà, i pels mitjans espanyols, i a demanda de periodistes catalanoparlants, i enmig del merder de la sentència! La vergonya, aquesta és la tecla que ha sonat dins de Cambray perquè s’hagi negat –“avui”- a devaluar el català. Sempre que no sigui malaltissa, la vergonya pot catalitzar conductes més responsables, més conseqüents amb allò que volem, a mi un dia em va fer massa vergonya seguir passant-me al castellà cada cop que algú me’l parlava, quin futur podia demanar pel català si fins i tot jo l’empetitia? Quan una cosa t’importa, has d’escoltar la vergonya i millorar les conductes que te la fan sentir. I no avui, sinó cada dia, conseller.
