Havia de ser un traspàs total de Rodalies de Catalunya en mans de la Generalitat. I ha acabat sent una pilota al punt de penal posada pel president Salvador Illa perquè Madrid -ara en mans del PSOE i demà qui sap- continuï exercint el control efectiu del servei, però que sembli que els trens de Renfe per fi seran gestionats de forma assembleària i regats amb una pluja de milions generosa.
El traspàs mixt de Rodalies i la formació de l’empresa Rodalies de Catalunya no serà la solució màgica a dècades d’infraversions, abandonament i decisions més polítiques que tècniques sobre la xarxa ferroviària espanyola a Catalunya. És un pacte còmode. Còmode per a Madrid, perquè conserva el control real. Còmode per a qui governa la Generalitat, perquè pot vendre un acord sense assumir un conflicte. Incòmode només per als usuaris, que no tindran garanties reals que podran escapar del caos diari de la mobilitat amb Renfe i Adif.
Aquest acord no neix exclusivament per arreglar Rodalies, sinó per gestionar el relat. Certament, s’haurà avançat, però sense tocar allò que de veritat importa, la gestió del poder: qui decideix les inversions i qui manté les infraestructures. Tot això continua en mans de l’Estat. El model mixt també és perfecte per diluir responsabilitats. Quan hi hagi col·lapse —i n’hi haurà— ningú no en serà plenament responsable. Madrid dirà que ja ha traspassat competències, i la Generalitat dirà que no té totes les eines. I atrapats, com sempre, els usuaris.
Políticament, l’operació és clara. L’Estat es treu de sobre part del desgast d’un servei que fa anys que no funciona, però no cedeix poder real. I la Generalitat entra en una governança compartida que li permet tenir presència institucional, però no capacitat de decisió estructural. És un traspàs pensat per repartir costos, no per assumir responsabilitats.
Els traspassos a mitges no són una etapa, sinó un punt d’arribada. Quan el conflicte es desactiva, la pressió desapareix. I sense pressió, no hi ha canvi. Al capdavall, el debat real no és tècnic, és polític. El traspàs no va de coordinació, sinó de poder. O es governa Rodalies de veritat o s’accepta gestionar el col·lapse. I la Generalitat ha optat per la segona via.
