Les municipals del 2027 suposaran una sacsejada política de primer ordre, especialment en municipis mitjans i petits de Catalunya. Allà, els equilibris tradicionals -amb el PSC o Juntss instal·lats en alcaldies històriques- poden saltar pels aires amb una facilitat inesperada si es compleix la previsió que AC i VOX creixin i trenquin majories que semblaven inamovibles i obliguin els partits sistèmics a replantejar-se el full de ruta de pactes. Perdran alcaldies, segur, i hauran de triar si fan un cordó sanitari o si canvien aliances per intentar mantenir una parcel·la de poder.
El cordó sanitari pot tenir un cost alt en termes de credibilitat democràtica si es percep com una suma artificial de partits sense projecte compartit més enllà de barrar el pas a un adversari. Però la col·laboració -enara que sigui indirecta- amb aquestes formacions pot erosionar profundament els valors i els discursos que els partits han defensat durant anys. És una disjuntiva incòmoda que es viurà amb intensitat especial en l’àmbit local, on les relacions personals i les dinàmiques de poble sovint pesen més que les sigles.
Ara bé, Barcelona, la ciutat més important del país, de moment no sembla moure’s en una altra lògica. A l’Ajuntament, el guió del 2027 és molt més previsible: tothom dona per feta la victòria del PSC de Jaume Collboni, per minsa que sigui, consolidant una posició central que li permeti governar amb el suport d’ERC i, probablement, de Barcelona en Comú. Aquí, el sistema clàssic pot resistir. Les enquestes apunten que Vox es mantindrà i que Aliança Catalana podria entrar al consistori, però sense capacitat real d’alterar majories. A hores d’ara, no hi ha una alternativa clara que disputi l’hegemonia socialista.
Aquesta dualitat —inestabilitat als municipis i continuïtat a Barcelona— dibuixa un país políticament fragmentat. Mentre la capital es manté dins dels marges coneguts, el territori pot convertir-se en un laboratori d’aliances imprevisibles i decisions difícils.
Les municipals del 2027 no només decidiran qui governa cada ajuntament. Posaran a prova la coherència dels partits, la seva capacitat d’adaptació i, sobretot, els seus límits. Perquè la qüestió de fons no és només qui suma, sinó amb qui s’està disposat a sumar. I aquesta resposta, més que cap altra, definirà el mapa polític dels pròxims anys.
