Diria que tothom estarà d’acord que d’una taula de diàleg entre uns representants autonòmics i uns representants estatals, no en sortirà la independència. Potser en poden sortir altres coses, però la independència segur que no. En realitat, no he sentit mai ningú dir el contrari. D’aquí, doncs, se’n pot extreure que la pretaula de diàleg catalana entre partits i entitats i la futura taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol, no són iniciatives que tinguin com a objectiu fer la independència. Tampoc ho és, pel mateix motiu, el Sit and Talk del Tsunami, que és l’argucieta que es van empescar els partits per fer-nos creure que no és cosa seva sinó de la gent, això de bescanviar l’1 d’octubre per una consulta autonomista pactada amb uns interlocutors que ens maltracten i que no compleixen ni l’Estatut retallat.
És increïble amb quina descaradura han renunciat els dirigents i partits al mandat del referèndum, tant que van omplir-se’n la boca. Ara ja no en parlen i quan ho fan el buiden de significat per deixar-ne només les pelleringues folklòriques. No es pot apel·lar a l’esperit de l’1-O i alhora enretirar-li el caràcter vinculant, perquè tot el que va passar i tot el seu valor es deu precisament al fet que era vinculant.
De la mateixa manera que el Consell per la República intenta devaluar la Generalitat afirmant amb la seva pròpia existència que les nostres institucions no donen per alliberar el país, la consulta trampa que pretenen pactar amb el PSOE busca deslegitimar el mandat popular del referèndum, invalidar-lo i penjar-lo al museu de les oportunitats perdudes.
Esquerra, com que no té cap altra idea per a Catalunya que no sigui el seu pacte amb la suposada esquerra espanyola, com que no té res més a oferir, ha quedat políticament segrestada pel PSOE, rere barrots. JxCat tampoc ofereix cap alternativa. Si haguessin tingut el poder per fer-ho, haurien actuat igual que Esquerra, com van demostrar així que van poder amb la panera deluxe que van donar als socialistes amb el govern de la Diputació de Barcelona. Ahir, des del PSOE van amenaçar de votar a favor de retirar la immunitat de Puigdemont i Comín, però han insinuat que s’ho poden repensar, que queden molts mesos per a la votació europea. Com volent dir, farem una cosa o una altra segons com es portin Puigdemont i els seus col·legues convergents. Per tant, jugada mestra, l’estat ja col·lecciona segrestos de polítics i partits. I per tant d’institucions i d’eines de poder.
La política catalana no pot seguir arrossegant totes aquestes cadenes, no pot ser que unes persones hipotequin les aspiracions del país per protegir una xarxa teixida a base d’interessos i de pors personalistes. Com a alternativa, jo confio en una candidatura triada a través d’un procés de primàries obertes. Potser altres independentistes confien més en la creació d’un nou partit. No hi entro, però treballem per poder substituir aquests dirigents i les estructures que els formaten perquè no estan ni estaran en condicions de fer la part de la feina que els correspon.
