Els partits del govern català volen fer creure als catalans que l’objectiu de la taula de diàleg amb el govern espanyol té a veure amb el dret a l’autodeterminació. És insultant que vulguin fer-nos creure que podem aconseguir la independència a través d’una taula de diàleg amb els dirigents d’un Estat que té com a missió vital l’assimilació de la nació catalana. A hores d’ara, això ja no s’ho creu ningú, ni tan sols els exemplars més ingenus de la revolució dels somriures.
L’IEC defineix la paraula “negociar” com a “discutir o tractar d’alguna cosa amb algú per tal d’aconseguir-la, d’establir-la, d’arribar a un acord”. És evidentíssim que d’una taula de diàleg amb l’Estat no n’aconseguirem la possibilitat de fer la independència i, per tant, si aquesta taula de negociació estigués plantejada al voltant del dret a l’autodeterminació, no tindria cap mena de sentit. El govern català l’encararia sabent que hauria de renunciar d’entrada a la seva màxima aspiració i el govern espanyol l’encararia amb la certesa que el seu objectiu primordial -mantenir la unitat d’Espanya-, estaria garantit, que no estaria en joc. Això no seria una negociació, seria una farsa.
La taula entre els dos governs, però, no és una farsa. És una negociació per altres temes que no tenen a veure amb la independència. El peix al cove de tota la vida. I és clar, en una negociació real, per rebre alguna cosa, sempre n’has de donar alguna a canvi. Un acord sempre et lliga d’alguna manera. Què vol de nosaltres, Espanya? Que deixem de tocar els nassos. Els dirigents catalans, a canvi d’algunes cosetes, no només estan disposats a renunciar a la independència -que ni està sobre la taula- sinó que estan disposats a fer encara més bondat que fins ara amb els seus botxins, que són també els nostres. No han plantat cara en tota la legislatura i ara, pactant amb el diable, hi renunciaran del tot. Això és el que estan oferint aquests dirigents als independentistes, una taula de negociació per acordar els termes de la rendició definitiva. A canvi, en volen treure les quatre molles de sempre.
