Contra la barbàrie de la dreta valenciana i la insolvència de les institucions que governa s’ha enramat entre els afectats per les inundacions una consigna que corre com la flor de paper d’Estellés: “Sols el poble salva el poble”. Un lema èpic, entranyable, reivindicatiu, que, com totes les divises, pateix de simplificació afectiva i resol la complexitat de la realitat amb traç gros.
D’entrada, podríem dir que sí, que si han de ser les administracions les que salven els afectats, millor quedar en mans de la divina providència, del poble o del ca Cèrber. Els morts ho constaten amargament. Diuen que només els beguts i els xiquets canten les veritats. De vegades tampoc menteixen els forts. Quina necessitat en tenen? Un oficial de graduació, per exemple, acostumat a manar sense rèpliques, pot permetre-s’ho. Per això Francisco José Gan Pàmpols, nou vicepresident per a la recuperació econòmica i social de la Generalitat valenciana, va amollar en roda de premsa fa uns dies: “Una cosa és l’afectació, que és impossible de preveure, impossible, i una altra són les pèrdues de vides, que aquestes, amb un pla d’alerta ordinari, lògicament es podrien haver salvat. O no totes, unes quantes”.
Però aquest home sap què es diu? I tant! Diu el que pensen les persones sensates que no temen les represàlies del govern de Carlos Mazón. Si “un pla d’alerta ordinari” hauria salvat “unes quantes vides”, queda clar que qui va ser incapaç d’articular-lo, aprovar-lo i aplicar-lo, n’és el responsable. D’aquestes “unes quantes” vides que es van perdre per responsabilitat directa d’uns dirigents polítics que són uns homicides per inconsciència i insolvència.
Si la panera està en mans de l’insolvent d’Alacant, és lògic apel·lar a Déu, al dimoni o “al poble” perquè salve la gent. Si Déu és una qüestió de fe i el dimoni queda descartat perquè faria com el govern, “el poble” sembla ser una entitat més concreta, menys difusa, més fiable i aplicable a tothom. I no. Perquè què és, quin és, aquest “poble”? El genèric esmussa. Aquest “poble”, per exemple, ja concretat en una majoria d’electors, és qui ha votat els incompetents que ara governen el País Valencià. I és també qui respon als darrers sondejos de malestar social i d’intenció de vot que, si ha de baixar el PP, més val que puge VOX. Si “el poble” decideix ara que els qui han de redreçar la situació són els hereus del general Franco, encara ens va passar poc amb la riuada del 57.
Si això és “el poble”, si “el poble” ha de “salvar” d’aquesta manera el mateix “poble”, bona salvació l’espera.
És cert que qui diu això vol dir, sobretot, que els afectats per les inundacions només -més aviat, sobretot- van rebre ajuda en els primers moments i, segons com i qui, durant setmanes i encara ara, dels voluntaris, que s’han escampat per la terra devastada i que s’han encarregat de tot. De suplir els treballadors públics -molts d’ells en són i ho fan demanant vacances o en els dies lliures- que s’haurien d’ocupar del menjar, de la neteja, de l’assistència emocional o de la distribució de tota mena d’ajuda. Hi ha voluntaris que, substituint-los, trauen fang, que guisen en cuines de campanya, que recullen mobles o electrodomèstics i que els porten a la gent que els necessiten, que atenen i consolen els assolats.
Aquests àngels d’humanitat són “poble”, però no són tot el poble. Hi ha “poble”, també, molt “poble”, que no en vol saber res. I “poble” que aprofita les crides de necessitats per desprendre’s d’autèntiques andròmines. Hi ha “poble” entre els afectats que acapara queviures per estalviar-se comprar-los. I “poble” que demana fotografies de vehicles destrossats sense matrícula per fer passar gat per llebre i demanar les ajudes públiques corresponents amb mil i una martingales.
Tot això també és “poble”. I no es mereix que ningú n’assumesca la veu.
Les divises, els lemes, han de ser fàcils, resolutius, assumibles. Com algunes cançons i les roses del paper. Però cal fugir de segons quines proclames, de segons quines simplificacions. Serà la bona gent qui salvarà la gent afectada. Encara que alguns critiquen el terme “bona” per tot el que pot representar, de bíblic o de xirucaire. Però, de gent, n’hi ha de tot pèl. La bona exigeix un qualificatiu aclaridor. Pel que fa al “poble”, que vigile el poble. Hi ha un altre “poble” que, si torna a votar, ho farà per unes opcions més bèsties encara que les que l’han sumit en el dolor evitable.
