Sobre França, abans de saber

Com tothom dóna per fet que Macron ha guanyat les eleccions presidencials franceses i jo escric aquesta peça abans no se sàpiga el resultat, diré que jo no ho he tingut mai tan clar. El grau d’indiferentisme de part de la població francesa hauria pogut sumar la seva abstenció funcional a la que es pogués produir entre els partidaris de Mélenchon i no sols per allò de que “els extrems es toquen”. De ser així i recordant que els partidaris de Zemmour no farien gesticulació contra Le Pen (tia d’una de les seves veus significades) en aquesta segona volta, la distància entre Macron i Le Pen la veia jo tan justa com per ser factible un sorpasso. Però, d’altra banda, tots sabem com els hi agrada els francesos “coronar” presidents de república després d’haver guillotinat l’últim rei per línia hereditària (borbònica), i és evident que en una tradició que sols trenca l’insuls Hollande, estava més en aquesta la línia cesarista del presidencialisme francès el suposadament centrista d’aparença superba que la candidata Marine amb el seu posat de matrona.

Tenint en compte que la segona volta en les presidencials franceses consolida dirigents, però a la vegada obliga a bona part de l’electorat francès a votar amb el nas tapat un candidat que probablement no era de les seves simpaties, haurem d’admetre que els que han quedat dempeus s’han significat com alternatives poc inspiradores, més aviat decadents. Perquè, desapareguts en combat els partits que tradicionalment governaren la V república francesa, el favorit en les enquestes sembla aquell venedor de fum que té uns principis guardats per oferir en el cas de que els que primer presenta no agradin. I en l’alternativa trobàvem justament el contrari, una líder tan convençuda d’aplicar mesures que transformarien les relacions de poder a Europa i en el món, que provocava recordar que els experiments s’han de fer preferiblement a casa i amb gasosa.

Europa respirarà amb Macron, però Occident fa temps que ha perdut el nord, en la seva mirada de reüll un cop a l’est, i altra, a l’oest, significada pel trist paper de vol i no dol en la guerra d’Ucraïna. De fet, com en tantes altres abans, sempre esperant millor oportunitat per demostrar que és una unitat i que la batalla per l’hegemonia entre França i Alemanya forma part del passat.