L’efecte del Primer d’Octubre continua de manera perversa, silenciosa i intensa sobre part de la població que va fer costat al Procés. O, simplement, que va protestar pel clamorós abús de poder de qui s’havia atorgat la victòria, l’Estat. En certa manera, és veritat que hi ha hagut una pacificació del processisme. És evident que els instruments de poder de totes les administracions de l’Estat s’han mostrat efectius. L’efecte desincentivador de la maquinària de poder ha funcionat perfectament. És el que es coneix com a Chilling effect o efecte dissuasiu, un concepte que descriu l’efecte intimidatori dels elements del monopoli de la força per reprimir mentalment els defensors de certes causes.
Aviat veurem el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, el president del Port de Barcelona, Lluís Salvador i la consellera de Cultura Natàlia Garriga. És només una mostra. Després vindran els encartats en la teranyina del Jutjat 13 i del 18. I mentrestant, centenars de casos de manifestants que van participar en les protestes postsentència, aniversaris dels Primers d’Octubre, convocatòries de vagues, concentracions contra mítings de l’extrema dreta o les mobilitzacions per l’empresonament de Pablo Hasèl hauran de passar pel banc dels acusats.
En termes castellans seria una “pedrea” de causes generosa i duríssima amb acusacions d’atemptat contra l’autoritat, lesions, desordres i danys. Un pack de repressió complet que les acusacions inflen per acollonir el personal i intentar conformitats que garanteixin condemnes que engreixin les estadístiques. Tot està molt ben pensat. És un càlcul social i polític de llarg recorregut i d’efectes absolutament previsibles. La desmobilització, la por a rebre una citació, o el simple fet de treure-li del cap a un ciutadà que protesti perquè hi ha opcions polítiques que l’acusen de pertànyer a un “femer multicultural”. La guerra permanent als ajuntaments o perdre llençols en cada bugada autonòmica o electoral. El Procés no s’ha acabat, sobretot per a Espanya. És una sessió contínua. Però, no s’amoïnin, el que és important per a la democràcia són les superilles. Ho demostra la presa de pèl de campanya electoral que ens fan empassar, on demanen el vot sense saber que se’n farà de la butlleta.
12
16
