Maig de 2009. El president de la Generalitat, José Montilla, i el ministre de Foment, José Blanco, rubricaven una estafa en tota regla amb finalitats estrictament electoralistes. Escenificaven un traspàs fantasma del servei de Rodalies a Catalunya, que endossava a la Generalitat la gestió de les freqüències de pas i les tarifes però no la capacitat per millorar el servei. Renfe i Adif, en mans del ministeri de Foment, mantindrien el poder sobre els trens i la infraestructura -vies i estacions- i la capacitat d’invertir, o no, en la millora del servei. Els efectes d’aquella fotografia del traspàs entre dos governants socialistes tindria efectes nefastos que aquests dies han sobrepassat tots els límits.
Dit molt gràficament, Catalunya gestionaria els problemes. I a ulls de la societat catalana seria la responsable última dels retards i els nyaps d’un servei tercermundista. Jugada mestra. Uns retards provocats per les deficiències d’una infraestructura propietat de l’Estat i deixada de la mà de Déu des de fa anys i sense les inversions mínimes necessàries. Mentre a Barcelona Renfe és el pitjor servei públic amb molta diferència, a Villanueva de Còrdova (8.000 habitants) i a Tardienta (952 habitants) gaudeixen des de fa molts anys d’estació d’AVE que els connecta amb Madrid.
Però no és un engany, és una estafa consentida. Durant tots aquests anys els successius governs espanyols no han mogut un dit per millorar les Rodalies catalanes, però més enllà de tímids escarafalls a Catalunya ningú ha posat sobre la taula resoldre el nyap de Renfe com una línia vermella necessària per donar el seu suport en investidures, lleis, mocions o el que sigui. I els que no són responsables de la investidura de presidents espanyols tampoc no n’han fet un gran cavall de batalla.
Rodalies apareixerà alguns dies en la campanya electoral, això segur. Però seran uns pocs dies, fins que els electors votin. Després, tornarà a regnar el caos i aquí no haurà passat res. Fa exactament catorze anys d’aquell ‘traspàs’ de fireta.
21
4
