L’accident mortal de Rodalies és la gota que ha fet vessar el got d’un país que cau a trossos. El sinistre de Gelida no és un fet aïllat pel temporal Harry, com va defensar el ministre de Transports, Óscar Puente, que, posteriorment, va rectificar i va admetre que l’infrafinançament que pateix la xarxa ferroviària a Catalunya agreuja la seva vulnerabilitat. Al de Gelida se li ha de sumar el descarrilament d’un tren de l’RG1 entre Blanes i Maçanet, l’incendi a la catenària a Tortosa o l’evacuació d’un tren de l’R3 a Torelló per un incendi a la catenària. Tots aquests incidents s’han produït en els darrers dies, a excepció de l’últim que va passar a l’estiu. Però la situació tercermundista de Rodalies també es resumeix amb aquesta dada: més d’un milió de passatgers afectats pels retards de Rodalies en els primers mesos de l’any passat. I plou sobre mullat perquè avui mateix una màquina que revisava la línia de Manresa ha xocat contra una roca a Sant Guim.
Tot això no és culpa de fenòmens meteorològics puntuals com va voler fer veure el ministre per espolsar-se la responsabilitat sobre l’estat de la xarxa ferroviària a Catalunya, que recau en el govern espanyol, Renfe i Adif. La situació crítica que viu la xarxa ferroviària catalana és fruit d’una desinversió estructural i l’estat lamentable de la infraestructura d’un estat que ha estat més pendent d’invertir en l’alta velocitat radial a Madrid. D’altra banda, la crisi de Rodalies ha mostrat la incapacitat i la manca de lideratge d’un Govern que està lligat de mans i peus a un Estat que maltracta els catalans. L’executiu de Salvador Illa s’ha mostrat incapaç d’assenyalar unes empreses públiques que han deixat la xarxa en unes condicions tercermundistes, i que posen en risc la vida de treballadors i usuaris. I no són els temporals, perquè quan la climatologia acompanya els trens tampoc no funcionen.
I no només això, el Govern ha fallat en la comunicació amb la ciutadania des del primer moment. Ha anat a remolc i, fins i tot, ha anunciat coses que no han passat. Els usuaris es van presentar dimecres a les estacions quan el servei estava suspès i no van tenir opcions de transport alternatiu per anar al seu lloc de feina. I ningú els hi va dir res. També van fallar quan ahir al vespre van anunciar la reobertura del servei de Rodalies per aquest dijous quan no tenien garanties que això passés. Un Govern no pot anunciar que es recupera el servei de trens d’un país i que això no passi. L’autonomia de la Generalitat és tan limitat que l’únic que ha fet enmig aquest caos és obrir un expedient per una vaga encoberta de maquinistes. Però aquest caos informatiu i de gestió que no pot quedar impune. No pot ser que hi hagi un Govern que no lidera, que no informi i que demani “paciència” als usuaris. I plou sobre mullat.
I aquest segon dia consecutiu sense trens de Rodalies i mitjana distància no és l’únic símptoma que tenim d’un país col·lapsat. Avui també som un país sense autopista i també som un país on molta gent no pot accedir a un habitatge. Un país amb unes llistes d’espera infrahumanes a la sanitat pública, on l’educació tampoc viu el seu millor moment i on la llengua pateix una situació d’emergència lingüística. Catalunya és un país de 8 milions d’habitants amb uns serveis públic que no donen l’abast davant la nova realitat del país. I alguns ja parlen de la Catalunya dels deu milions… Fa uns anys volíem fer la independència i vam sortir als carrers a defensar-la, però la frustració actual no es canalitza als carrers ni es pressiona uns responsables públics que no estan a l’altura de la situació. Hem abandonat l’autoestima i hem caigut en la resignació davant un país que cau a trossos. Cal reaccionar per posar-hi remei abans no sigui massa tard.
