Els polítics del procés estan la mar d’indignats perquè Espanya, que els té a sou i els ha posat i tret de la presó a plaer, com ha fet tota la vida, els vol fer pagar les despeses internacionals de la consulta del 9-N i del referèndum del Primer d’Octubre. D’una banda protesten, però de l’altra ja pensen com passar la factura a la gent, bé sigui traient el plateret o, encara pitjor, tirant de la Generalitat, expropiant-se com sempre de les nostres institucions per posar-les al servei de les seves pors i avarícies, no al servei dels vostres vots.
Aquesta factura que ens voldran fer pagar és, d’entrada, per una feina que no ha estat feta. És allò que encarregues una cosa i et donen un bunyol. Més enllà de la imatge, tots aquests polítics no han aconseguit cap suport internacional per fer la independència. No ho han aconseguit perquè ni tan sols ho han intentat. El 9N va ser plantejat com una enquesta -per això tenia tres preguntes- i el referèndum no va ser concebut perquè se n’apliqués el resultat, com va reconèixer fa poc Jordi Sánchez i com ja va dir fa molt de temps Clara Ponsatí.
Si en l’estratègia nacional no anaven de debò, és evident que en la internacional, tampoc. El mateix Puigdemont, just després del referèndum, en comptes d’activar una mediació internacional per establir els termes de l’aplicació de la independència, va activar un mediació estatal per evitar el 155. Ho ha explicat ell, moltes vegades. I és clar, així era impossible que ningú donés un duro per nosaltres. I era impossible que Espanya, veient-nos rendits, no ens clavés la bota encara més fort.
En tot cas, més enllà del bunyol, la repressió d’Espanya no és acceptable. Aquestes multes no les han de pagar ni els independentistes ni la Generalitat, però tampoc les han de pagar els polítics. Aquestes multes no s’haurien de pagar i punt. Pagar-les no només és un acte de submissió, és també una manera de validar la repressió i de col·laborar-hi. I tot, un cop més, en nom dels vostres vots, estimats compatriotes. Fins quan?!
