“La llista cívica és obrir una botiga, i el que necessitem ara són compradors, més que una botiga nova”. La metàfora és de Josep Costa i la va fer servir dimecres en una de les xerrades amb Albano-Dante Fachín que els estan portant a fer una gira per Catalunya. Els hem vist a Granollers i a Sabadell, però han estat també a Vic i altres poblacions, i la gira continua. A la maleta hi porten un article de fons d’armari que des de Madrid es considera descatalogat però que ells demostren, allà on van, que encara té molta sortida: l’independentisme. Arriben, munten la paradeta i els el prenen de les mans. La qüestió és, per tant, què té la botiga de Costa i Fachín?
Per començar, hi ofereixen desacomplexament. No accepten el relat de la rendició. No vol dir que no vegin el gran poder i capacitat de repressió de l’Estat i la indiferència internacional, quan no hostilitat, que provoca el projecte independentista. Ans al contrari. El que vol dir és precisament que l’Estat –tot ell, tot el que en depèn i tot del que depèn, des del govern als jutges, passant per l’Ibex 35– ha deixat molt clar el camp de batalla.
Desacomplexadament i amb llibertat absoluta, la que dona no estar lligat a les estructures d’una organització i no tenir res a perdre, Costa i Fachín van elaborant el seu propi codi. I tenen un producte que és únic perquè ningú més, de moment, s’atreveix a oferir-lo: acceptació de la realitat crua i decisió per combatre-la. Rebutgen els patrons dominants de pensament perquè els troben paralitzadors. No els interessa la batalla de la llista cívica, ni triaran bàndol en aquesta ni en altres batalles de desgast. Només els interessa –per ara– aconseguir que hi hagi més compradors. “Si l’independentisme té demanda, els partits el posaran entre les seves ofertes”, vaticina Costa.
Tots dos han sigut diputats, tots dos han estat vinculats a partits. No fan un discurs anti partits: reclamen als partits que siguin un instrument al servei de la gent. El seu full de ruta és mobilitzar electors per arrossegar partits. En definitiva, la seva oferta és ‘vingui a escoltar-nos i, si no som el que vol, no torni’. I a cada xerrada hi ha més gent.
2
22
