N’hi ha per al·lucinar que els partits del procés es posin a fer parlaments per explicar, ara, que ja s’ha votat, quins plans tenen per “avançar cap a la independència”, per dir-ho a la seva xicletosa manera. Uns plans que, veritablement, fan pena. Al preacord entre Esquerra i la CUP, que ja veurem com acaba, s’hi contempla, i no m’ho invento, la possibilitat que Espanya ens concedeixi un referèndum fruit d’unes converses en una taula. L’escenari plantejat al document diu, literalment, així: “Que la Taula de Negociació amb l’Estat dóna fruits i s’obren a negociar una solució política i democràtica basada en l’autodeterminació i l’amnistia”. I la perleta final, detallant la fantasia: “Caldrà veure en què es concreta i com s’afronta”. En el preacord, la CUP, malgrat mostrar-se escèptica i crítica amb aquesta via morta, es compromet a donar dos anys de marge a Esquerra perquè intenti que la taula de negociacions arribi a bon port. És la política de l’absurd. Se la va inventar el Mas, amb allò de carregar-se de raons i mira, qui dia passa, any empeny.
Junts, per la seva banda, té una prioritat indiscutible, que és colar a la festa, sigui com sigui, el Consell per la República. I no per convicció genuïna, sinó per mantenir viu Carles Puigdemont, que és el seu màxim actiu polític. Si el Consell per la República hagués estat pensat com una eina al servei de la independència, s’hauria plantejat com un govern de Catalunya a l’exili, no com un bot salvavides per un capità i la seva tripulació. D’entrada, s’hauria dit Consell de la República i, evidentment, l’últim que faria el seu president, el de la república catalana a l’exili, seria muntar un partit, presidir-lo i presentar-se a unes eleccions! A unes eleccions autonòmiques!
En conclusió, els fulls de ruta dels partits que han estat votats per gent independentista són penosos. El pla d’ERC és desesperant, el de la CUP consisteix a seguir protestant d’allò que accepta i el de Junts comença i acaba en Junts. No falla. Hem votat el mateix, tenim el mateix.
17 
16 
