És probable que estem davant d’un moment important. Aquest dimecres, milers de petits empresaris i autònoms encara podran votar -presencialment- a les cambres de comerç de Terrassa, Barcelona i Manresa i ajudar a fer un tomb decisiu a la representació empresarial d’aquesta societat. Des de la fugida de moltes grans empreses cap a Madrid, per ordre del poder polític, el relat oficial ha insistit a vincular l’emancipació política de Catalunya amb la ruïna del seu teixit econòmic. Evidentment, si guanyen les candidatures d’Eines de País, aquesta profecia, malèvola i interessada, haurà fracassat, víctima no només de la realitat, sinó també de l’autoestima de centenars de milers de professionals i empresaris que aixequen la persiana cada dia.
Perquè, per sort, tenim una xarxa econòmica eficient, amb gent que penca i que té una idea de país avançada i sense complexos. Tots els coneixem, perquè hi coincidim cada dia a l’autobús, perquè utilitzem els seus serveis i perquè, al capdavall, són una de les columnes vertebrals d’aquest país. S’acusa Catalunya de ser un país de botiguers. Doncs sí, i què passa? Preferim deu mil autònoms a un Florentino, i això fa millor aquest país.
En tancar-se les urnes, dimecres a les cinc de la tarda, podem tenir eines noves per preservar la pròpia economia, amb gent que penca i empreses que no marxaran mai a Madrid. No ens han fallat mai.
