La Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat és una expressió política -pobríssima, de fet- del sistema autonòmic espanyol. Serveix per a tan poc que molts dels presidents de comunitats ni tan sols es molesten a treure-hi el cap, començant pel lehendakari i acabant pel president de Castella-La Manxa, el líder més visible de l’espanyolisme estructural del PSOE. A aquesta comissió del Senat no s’hi va a parlar de res, ni a debatre cap qüestió rellevant. Només és un flaix informatiu de segon nivell que faran servir els mitjans de Madrid només si els interessa i a conveniència.
I això és el que ha passat. El president de la Generalitat ha anat a Madrid a dir que té la convicció que algun dia l’Estat espanyol acceptarà un referèndum d’autodeterminació i això ha servit, simplement, per a què l’espanyolisme mediàtic acusi el PSOE de no tenir prou controlats els independentistes. Això i que els socialistes espanyols s’han permès, una vegada més, menystenir amb desgana una aspiració política fonamental com és decidir -plenament, lliurement- sobre el futur institucional d’aquest país. Al Senat -la cambra del 155, per cert- Catalunya no hi ha guanyat mai res i així continuarà essent.
Només Isabel Díaz Ayuso n’ha tret algun rèdit, confrontant directament amb Pere Aragonès. La presidenta madrilenya s’ha posat al mateix nivell del 132è president de la Generalitat i ha assumit la rèplica del conjunt del nacionalisme espanyol al programa polític de l’independentisme català. En un moment políticament complicat per a Ayuso, el xoc contra el que significa Aragonès és un extra d’oxigen que ha reforçat la posició d’Ayuso sense afegir res a la d’Aragonès.
