En un moment en què desitjo que el meu fill trigui molt a fer els tres anys perquè tocarà portar-lo a escola i ningú em garanteix que en surti sabent català, perquè aquesta gestoria de la colònia que és la Generalitat no vol arriscar ni un euro de cap nòmina per defensar la llengua a les escoles, rebo amb molt optimisme que surtin a la llum projectes com el de La Fera. Perquè més enllà d’haver dimitit de fer complir la immersió lingüística a les escoles, el Govern de Catalunya també s’ha desentès des de fa molts anys de fer complir a TV3 els seus principis fundacionals, com dotar els nens i joves catalans d’un imaginari propi a través de continguts audiovisuals que no depengués de l’imaginari espanyol, com el que va desplegar el Club Súper 3 o sèries com Plats Bruts.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ja no és a temps de tornar enrere, a moments com la implantació de la TDT que va fer multiplicar els canals en castellà, com el sorgiment de les plataformes d’streaming que operen en les llengües majoritàries i, com a molt, les que tenen un Estat que les defensi, i la generalització del mòbil, amb YouTube com a principal finestra al món per als nens i joves, que va canviar completament la forma de crear continguts. La “Corpo” no va lliurar aquesta batalla perquè va morir d’èxit: l’estructura faraònica que havia assolit durant els anys en què la seva existència estava més que justificada era impossible de mantenir. Per això, amb les retallades van prioritzar mantenir unes audiències que no tenen res a veure amb la incidència real de la televisió a la població: els audímetres de la TDT ens presenten xifres surrealistes i les noves generacions no veuen la televisió. Ho explicava també en un article en aquest diari fa uns mesos.
La Fera és una iniciativa que m’encaixa en un present on l’autonomia ha col·lapsat, i amb ella la televisió que la justificava. El seu objectiu, diu la seva pàgina web, és impulsar projectes audiovisuals en català per enfortir-los i fer-los créixer, sense cooptar-los. Perquè això darrer és el que ha fet la CCMA els darrers anys amb tota nova proposta audiovisual: comprar uns creadors que, comprensiblement, volen guanyar-se la vida en aquest mercat, generant un monopsoni, és a dir, una anomalia del mercat en què només hi ha un comprador important per a un producte. No hi ha hagut fins ara cap iniciativa audiovisual que no aspirés a acabar emetent-se a TV3 o a Catalunya Ràdio, fins el punt que fins i tot s’han arribat a fer completament a mida. Ho recordava la Montserrat Dameson al seu article a El Núvol, posant l’exemple del Canal Malaia, els protagonistes del qual han acabat fitxant, un per un, a “La Corpo”.
Preguntant als impulsors de La Fera, diuen que són perfectament conscients d’aquest risc, però que és un risc assumible, sobre tot tenint en compte que la CCMA està tocada de mort. Durarà el que durin els que la miren, que ja ni tan sols són de la meva generació sinó de la generació dels meus pares en endavant. A més, resistir la cooptació es fonamenta, especialment, en aconseguir prou finançament com perquè els creadors de contingut no necessitin fitxar per un mitjà que l’únic atractiu que té són els diners que paga, perquè la seva rellevància social és cada cop menor.
Ho volen demostrar amb un projecte tangible com és el Programa Embrió, un concurs on el guanyador aconseguirà un premi en metàl·lic de 2.000 euros i acompanyament professional per elevar els seus continguts a l’univers digital mantenint-se independents. Una iniciativa així no té precedents al mercat audiovisual català fora de la influència de la CCMA.
El finançament inicial l’han obtingut, explica el seu web, per mitjà d’Òmnium Cultural i la Fundació PuntCAT, cosa que pot suposar un regal enverinat, perquè tots sabem que formen part de les xarxes clientelars de la Generalitat per controlar la població, encara que a la vegada celebro que per fi posin recursos en alguna cosa que no sigui intentar reformar Espanya i fer marxandatge de la figura de Jordi Cuixart.
La Fera només serà creïble si utilitza l’empenta inicial d’aquestes entitats precisament per dur a terme campanyes de captació de mecenes particulars i empreses que entenguin la rellevància i la urgència del moment i aconsegueixin, com hem demostrat tants altres cops els darrers anys, fer saltar les costures dels mecanismes establerts per a aconseguir l’objectiu. L’1 de juliol La Fera naixerà de forma oficial i presentarà el seu pla. Estiguem pendents del que puguin explicar. Tant de bo sigui el germen d’un o molts youtubers o streamers en català amb milions de seguidors que esdevinguin referents de les futures generacions.
4 
