Aquests dies s’ha commemorat el 75 aniversari de l’assassinat dels germans Miquel i Josep Badia i, una vegada més, s’han alçat algunes veus acusant-los de ser filofeixistes o filonazis. Són veus molt minoritàries perquè la veritat progressa, però no vull deixar passar l’ocasió per donar algunes dades que ajudin a dissoldre els mites i les llegendes. Miquel Badia no era un sant. És evident. Era un home d’acció i va cometre alguns abusos. Però en cap cas no era un feixista ni tenia cap simpatia pels règims alemany i italià. L’historiador Fermí Rubiralta, que acaba de publicar Miquel Badia, vida i mort d’un líder separatista, comentava l’altre dia alguns aspectes que inevitablement situen Miquel Badia en el camp demòcrata i antifeixista.
Per començar, fou sempre un estret col·laborador de Francesc Macià. Hagués permès l’Avi que un filofeixista li organitzés les joventuts del partit i la policia catalana? Quan Badia va voler modernitzar la policia catalana va viatjar a Londres i París per aprendre el funcionament d’Scotland Yard i la Gendarmeria. Un filofeixista hauria anat a Roma i Berlín, no troben? Més dades: Badia va participar, el 29 d’abril del 1934, en la manifestació antifeixista organtizada per ERC. Un veritable simpatitzant del feixisme hi hauria anat? Per si tot això fos poc, el sector provinent d’Estat Català va participar activament el 1936 al Front d’Esquerres contra el Front Català d’Ordre, una decisió il·lògica si hagués estat un partit filofeixista.
El mateix Badia es va afartar de rebutjar el feixisme. L’any 1933, per exemple, afirmà en un míting: “Ens diuen feixistes a nosaltres perquè tenim una organització per a impedir la implantació del feixisme, assassí de totes les llibertats”. Després hi ha el tema dels uniformes. En aquells anys molts partits europeus, de dretes i d’esquerres, van adoptar uniformes. Un dels que en va utilitzar, i encara avui els exhibeix, fou el Sinn Féin, un partit del qual es poden dir moltes coses excepte que sigui feixista. Els qui difamen Miquel Badia sempre afegeixen que era un home pròxim a Josep Dencàs, al qual acusen d’haver-se refugiat a l’Itàlia de Benito Mussolini l’agost del 1936. És cert que va embarcar cap a Gènova, però mai ningú no explica que quan va tocar terra va ser detingut per la policia italiana a instàncies de l’administració franquista i tancat a la presó.
El catalanisme és històricament un moviment allunyat del feixisme i àdhuc de l’autoritarisme. Per raons òbvies de la seva relació amb Espanya, els catalans hem desenvolupat un rebuig constant als règims dictatorials i n’hem donat proves des del naixement mateix del catalanisme a mitjans del segle XIX. Durant les dues guerres mundials els catalans van ser molt majoritàriament aliadòfils i durant el franquisme el catalanisme va radicalment hostil a la dictadura. Per això demano proves concretes als que acusen Badia de ser un feixista. Jo n’he exposat algunes. Per desgràcia, tinc la convicció que algunes persones són impermeables als arguments, les explicacions històriques i les proves documentals. Hi ha qui vol creure que els Badia eren uns feixistes i no hi ha manera de fer-los canviar de parer. Paciència.
