A Galícia el Partit Popular ha augmentat la majoria absoluta que ja tenia. El PP ha sumat fins a 41 diputats al Parlament gallec, tres més dels que va aconseguir en les anteriors eleccions. El PSdeG s’ha enfonsat. Ha perdut sis diputats i gairebé ha acabat empatat amb el galleguisme d’esquerra, dividit aquesta vegada en dues opcions electorals. Lligar estrictament aquests resultats a l’acció de govern de Mariano Rajoy és massa arriscat. També ho és deslligar-los del tot. A Galícia hi ha una gran majoria –ara més majoria– d’electors que presta suport a Alberto Núñez Feijóo. A Galícia també la política de Rajoy no desperta una urticària desbocada, que hauria quedat reflectida en uns altres resultats. L’actual president del govern espanyol, a més, en traurà profit polític. Tot això han dit les urnes. O tot això se’n derivarà. Potser el problema de Galícia serà que més PP no la farà millor. En aplicació del principi democràtic estricte, però, Galícia serà el que vol ser. Malgrat tot allò que uns altres puguin pensar des de fora.
En aplicació també del principi democràtic estricte, a Euskadi el basquisme ha trencat totes les barreres i ha obtingut uns resultats històrics. Entre el PNB i Bildo han aconseguit 48 escons. Gairebé dos de cada tres diputats del Parlament. Estrictament, això vol dir que una gran majoria dels bascos aspira a un gran canvi nacional. Ahir els partidaris de continuar sent “bascos i espanyols alhora i sense complexos” van perdre. Els reivindicadors de la Constitució i l’Estatut de Guernika han retrocedit dràsticament. El PSE-PSOE i el PP han sumat 26 diputats. En les darreres eleccions en van traure 38, una xifra que els va donar la majoria absoluta i que va permetre un govern en solitari de Patxi López. El bloc nacional espanyol, doncs, ha deixat pas al bloc nacional basc. Però això pot no ser del tot així. Perquè el compromís del PNB i del seu candidat en un nou procés sobiranista ha estat tebi. Només al final de campanya Iñigo Urkullu s’ha referit al País Basc com un nou Estat europeu. Tot fa pensar que el Partit Nacionalista Basc governarà en solitari, amb el suport dels socialistes. Tot això també han dit les urnes. Però el PNB haurà d’apamar molt bé la seva estratègia, perquè potser en unes pròximes eleccions el mateix principi democràtic estricte li podria passar factura.
