De vegades, com ha passat a les eleccions del País Basc o Galícia, el que ve encara no guanya i el que se’n va encara no perd. En aquest sentit, l’ascens espectacular de Bildu ha estat insuficient per impedir una reedició del pacte -tradicional- entre el PNB i els socialistes però, alhora, prefigura una majoria nacional de gran consistència electoral. Això farà que dins del Parlament de Vitòria es pugui començar a activar -a conveniència- una majoria basquista en les lleis i normes que afectin el futur nacional de la societat basca. Certament, tot indica que el govern basc continuarà en mans de la coalició PNB-PSE, però, sens dubte, la majoria nacional es visualitzarà al Parlament en les ocasions en què el basquisme ho decideixi.
La victòria del PNB i l’ascens de l’esquerra abertzale són dades que preocuparan a Madrid. I no només aquestes. Els partits espanyolistes han estat superats clarament, fins al punt que, si es fa cas del cicle històric, en el futur només podran aspirar a complementar la majoria d’algun lehendakari que serà sempre nacionalista. El PP no ha aconseguit sortir de la marginalitat i ni tan sols ha obtingut el premi de consolació d’eliminar l’escó simbòlic de Vox, que es mantindrà gràcies a la generositat d’un sistema electoral que, paradoxalment, perjudica els interessos dels partits basquistes. Més enllà, l’escó solitari de Sumar només servirà per constatar la deriva autodestructiva d’aquest espai de l’esquerra espanyola.
Vist amb perspectiva, el fet és que el règim espanyol ha perdut unes quantes plomes en aquestes eleccions basques. Com ha passat a Irlanda del Nord, el final de la violència no ha tingut premi per a l’Estat, ni per a les forces polítiques que el defensen… Al contrari, el conflicte s’ha transformat per adaptar-se a un escenari més favorable als interessos dels que lluiten per canviar un reglament que els impedeix guanyar.
