Abans de la censura, mirava Russia Today perquè m’interessava veure què hi deien i perquè em donava la gana. El dia que vaig anar al canal de YouTube i em va sortir un missatge que em comunicava que jo no tenia permís per veure el contingut d’aquell canal, em va agafar una mala llet còsmica. Que al segle XXI, a Occident, una omnipotència desconeguda estigui prohibint a centenars de milions de persones de veure informació que ha estat penjada a Internet, explica perfectament la monumental crisi del “bé”. Si els valors del món suposadament modern i democràtic són aquests, és normalíssim que ens surtin dimonis de l’envergadura de Putin o Trump.
No pots tombar una mentida intentant silenciar-la perquè al final sempre acabarà trobant la manera de sortir a la superfície. Les mentides no s’han d’amagar, s’han de destapar, s’han de desmentir. I és mentida que hagin censurat aquests mitjans per protegir-nos de la manipulació putiniana o per evitar que els russos que viuen aquí volin en estols cap al camp de batalla salivant per matar ucraïnesos. No. No ens ho volen deixar veure perquè volen amagar les seves merdes, no perquè ens vulguin protegir de les merdes dels russos, que ja es veuen per tot arreu.
Paral·lelament i en sintonia amb aquesta censura, és bèstia que els mitjans occidentals estiguin fent veure que no hi ha hagut una guerra al Donbass durant els últims 8 anys, una guerra en què tant l’exèrcit pro-rus com l’exèrcit ucraïnès han estat rebentant la vida de milers de civils a un ritme non-stop. Fins fa no tant, els mitjans occidentals més o menys ho explicaven. I també feien reportatges sobre els grupuscles neo-nazis a Ucraïna, formats per gent xunguíssima que odia els russos a mort, són uns reportatges on s’hi veuen fins i tot campaments de nens que fan salutacions nazis i insulten l’enemic. Aquests mateixos mitjans ara no en diuen ni mu. La PBS, un dels canals de televisió nord-americans més importants, va entrevistar a distància l’alcalde de Konotov, que tenia al seu despatx un quadre amb el retrat d’un antic líder del nazisme ucraïnès. El periodista nord-americà li va preguntar què fotia amb aquell tio allà al darrere? No pas, van pixelar el retrat i avall, com si no existís.
Els poders occidentals, escudant-se en les tares de Putin, que és un dolent de manual, volen amagar molts dels problemes que han originat aquesta guerra, els problemes que els amenacen, com ara les aspiracions independentistes d’alguns territoris d’Ucraïna. Si el dret a l’autodeterminació fos un dret reconegut i normalitzat als països occidentals, que és el que caldria esperar d’una civilització civilitzada, tant ara com fa vuit anys Putin ho hauria tingut molt més difícil per posar-se a devorar el veí. És una cosa que els suposats polítics independentistes haurien d’estar defensant sempre i arreu, però és clar, ells estan allà al seu món miniatura, barallant-se tot el dia per veure qui rep més engrunes dels amos de Madrid.
1 
