En el mateix món imaginari de qui diu que el castellà és una llengua discriminada a Catalunya, hi viu una altra idea: els pacients que denuncien discriminacions lingüístiques en la sanitat són uns histèrics, gent a qui encanta discutir, i uns supremacistes maleducats que es neguen a renunciar a parlar català davant d’un metge. I s’ho inventen només per fer la punyeta als facultatius o altres treballadors dels serveis de salut que no els agraden perquè parlen la lengua común –comuna perquè Espanya, quan es pensava que era un imperi, la va imposar via genocidi a l’Amèrica del Sud, igual que fa més de tres segles que la imposa a Catalunya.
El Món publica avui unes dades acabades de sortir del forn que reflecteixen que les queixes per aquesta mena de situacions van tornar a augmentar el 2024. Són les denúncies que rep Plataforma per la Llengua. Creixen, segurament perquè hi ha més casos, però també perquè la gent ja no pot més. I s’incrementen malgrat que defensar la posició de mantenir el català, que no és mai una decisió còmoda, és especialment difícil en l’àmbit sanitari. Pacients i famílies, quan són en un hospital o un CAP, el que volen és que els curin o els alleugin el mal, no van a cap guerra. No busquen el conflicte lingüístic, és l’agressió lingüística en un moment de vulnerabilitat extrema que els salta al damunt. Per això n’hi ha que no arriben a denunciar-ho, com en el cas de l’àvia centenària al Sagrat Cor, que es va saber per un tuit d’un fill seu, però en què de moment no s’ha fet cap pas més formal. Tanmateix, un petit percentatge d’afectats se sobreposa i formula una queixa. Que cau en el buit.
És incomprensible que la reacció del Departament de Salut sigui de corporativisme amb els centres mèdics –fins i tot amb els privats, que en molts casos es beneficien de derivacions concertades des de la sanitat pública– en lloc d’emparar el ciutadà afectat, com va passar amb el cas de la Dexeus, que la conselleria va arxivar malgrat els insults que va haver de llegir la pacient en l’informe que van fer els facultatius que la van atendre, un dels quals li va exigir parlar en castellà. Només una administració incòmoda amb la seva pròpia llengua i amb els ciutadans més exigents actua així.
