Diuen que les clavegueres les van popularitzar els romans. Les classes benestants descarregaven la seva porqueria mitjançant canalitzacions que arribaven a un afluent del Tíber, amb l’ànim de mantenir la immundícia ben lluny de casa seva.
Per això l’expressió “clavegueres de l’Estat” se l’ha d’haver inventat qualsevol processista autoanomenat independentista desitjós d’aconseguir allò que fa uns anys en dèiem un encaix dins d’Espanya. Un encaix que sembla que volen buscar a base de donar carta blanca a tots els seus abusos, com l’ex-advocat de l’Estat i ara representant de Ciutadans Edmundo Bal, afirma que va néixer la democràcia a Espanya, respectant la dictadura. No li falta raó, per cert: la democratització a Espanya va ser en realitat un pacte de mínims per homologar les estructures de la dictadura a Europa, no una victòria de l’antifranquisme.
Per pressuposar, innocentment o no (perquè la ignorància fingida omple abastament les butxaques dels masovers de la colònia), que hi ha unes clavegueres a l’Estat espanyol, s’ha de concedir que hi ha una part d’aquest Estat impoluta, com ho pretenia el patriciat romà. Però com s’ha demostrat aquesta setmana amb aquesta qüestió que hauríem de considerar un afer intern dels espanyols que és la filtració dels àudios on un dels periodistes més populars (i rics -cada vegada més sabem per què-) d’Espanya, Antonio García Ferreras, reconeix que difondrà informació sobre un partit polític encara que no estigui comprovada, l’Estat no té clavegueres, ni tan sols té deep state, com en deien abans a la masoveria de Plaça Sant Jaume, com tenen els Estats normals, els state within a state, els buròcrates que realment se suposa que prenen les decisions independentment de qui guanyi unes eleccions, sense sotmetre’s a cap mena de rendició de comptes.
L’Estat no té clavegueres perquè allà on hi hauria d’haver l’estament immaculat que estira la cadena per no esquitxar-se hi ha un pou d’immundícia on tothom conviu amb els fems que genera. Sense anar més lluny, Podem, que són els que teòricament ara són els damnificats amb les maniobres del sinistre ex-comissari Villarejo, no van tenir cap problema a beneficiar-se’n en campanya electoral contra l’ex-alcalde Xavier Trias, difonent informació falsa sobre un suposat compte a Suïssa i no demanant-li mai perdó, a més d’incidir probablement en el resultat de les eleccions, que qui sap qui hauria guanyat sense aquest carregament de femta cortesia d’aquests lampistes del clavegueram. Per cert, que ara tot plegat surt a la llum perquè Podem està amortitzat.
No els va preocupar que això hagués passat amb membres de la societat civil (sense els recursos per defensar-se que té el partit que liderava Pablo Iglesias) com van ser Tamara Carrasco o els nou CDR acusats de terrorisme, perquè en un moment en què l’independentisme era fort al carrer la seva prioritat era mantenir la unitat d’Espanya, empassant les aigües negres que calgués. Tampoc no van fer cap drama quan al País Basc es tancaven diaris i es torturava els seus directors, molt abans que, el 2017, la policia entrés a les redaccions dels diaris per intentar atemorir els treballadors, però ara periodistes progres espanyols com Javier Gallego, de Carne Cruda Radio, es lamenten de “persecució policial i judicial contra periodistes”. Càrrega que plau, no pesa, que en diuen.
L’Estat és la claveguera. Polítics, periodistes (dels quals molts o bé s’han desentès de l’afer o bé han sortit en defensa de Ferreras o bé l’han plantat perquè s’ha destapat l’olla, no pel que hi havia a dins -com és el cas d’Antonio Maestre, fins ara sotsdirector del diari progre La Marea-), empresaris i gàngsters diversos, tots formen part d’aquest ecosistema putrefacte. Fins i tot Podemos i Ciutadans, si no ens creguéssim que són invents dels diferents estaments de l’Estat per anul·lar l’independentisme en l’eix social i nacional, i que per tant són part del decorat d’aquesta democràcia de cartró-pedra que és Espanya, que no ens ho creiem, s’han beneficiat de tota aquesta porqueria malgrat partir d’un suposat diagnòstic que l’Estat necessitava ser reformat. La tolerància cap a la merda és generalitzada.
Però això concerneix els espanyols, no els catalans, especialment els independentistes. El que hauríem de tenir clar és que no hi ha clavegueres a Espanya, hi ha Espanya. De fet, Roma sovint es veia flotant en els seus propis fems quan hi havia crescuda dels rius, amb l’agreujant que les latrines eren sempre prop de la cuina per aprofitar l’aigua que s’hi feia servir. És una imatge especialment poètica en aquest cas. Espanya és això, i no hi ha pla B. I no podem ser els únics a qui ens importi, perquè som una minoria nacional que no pot canviar res. Com he dit en més d’una ocasió, l’únic que podem fer és marxar-ne.
13
2
