Fa poques setmanes, aquest grup de comunicació va organitzar una fira de vermuts catalans a prop del mar. Va ser un èxit, com -si se’m permet la immodèstia- acostumen a ser els nombrosos esdeveniments que organitzem al llarg del mapa. En aquest cas concret, la fira va incloure, com a complement dels vermuts, un acord amb una marca catalana de patates fregides, boníssimes, amb la qual fa temps que intercanviem producte -que comercialitzem a peu de carrer- per promoció i publicitat. El resultat va ser una esplèndida jornada popular que serveix per difondre els cellers i la gastronomia d’aquest país i, alhora, finançar honestament el Grup Món.
Això que explico és una anècdota, evidentment. Però no només. També és una estratègia per compensar dues coses; una que el model de negoci dels mitjans de comunicació està en una crisi profunda des de fa dècades i la segona, molt important, és que aquest grup de periodistes no vol dependre de la voluntat graciable dels diners públics. Ens presentem a totes les convocatòries de subvencions, a partir de criteris objectius, i acceptem publicitat institucional, com és normal. Però ens n’arriba, com a màxim, un terç que als nostres competidors. És injust, certament, però no volem pagar el preu editorial i periodístic d’una situació més favorable.
Som raonablement lliures. Per això, com saben els lectors, mantenim intacta la nostra línia editorial. I també per això sempre ens negarem a fer llistes de dolents -amb l’assenyalament d’extrema dreta- que ni porten enlloc ni es justifiquen més enllà de l’opinió subjectiva. Ens estranya que ho hagin fet alguns companys de l’Ara perquè no és aquesta la funció dels periodistes i, menys encara, quan algú decideix pontificar sobre persones que col·laboren en altres mitjans, en aquest cas sobre col·laboradors d’El Món. Som antiracistes i n’estem segurs que l’Ara també.
Dit això, la societat catalana poc prescindir de pocs actius. I cap d’ells són els mitjans de comunicació que tenen com a referència editorial la defensa d’aquesta llengua, aquesta cultura i aquest país.
