Després d’una jornada intentant negar les evidències, amb reunions d’urgència i comunicats confusos per desmentir una informació periodística, l’evidència ha caigut aquest dimecres a la tarda com una llosa sobre la Moncloa. L’informe policial menystingut durant el dia, de 55 pàgines, s’ha difós. Hi ha tingut accés El Món, entre altres mitjans, i s’ha pogut comprovar que, efectivament, el text manté amb rotunditat que tots els indicis apunten que l’entrada massiva de ciutadans marroquins a l’estat espanyol per la frontera de Ceuta va ser una operació preparada amb professionalitat i perfectament orquestrada. Els analistes del CNP consideren que fins i tot hi haurien col·laborat directament agents de policia del país nord-africà i que l’operació hauria estat inabastable per una massa autoorganitzada i fins i tot per a les màfies de la zona.
L’informe potser especula més del compte –no seria precisament la primera vegada que passa amb la policia espanyola, que ha fet atestats absolutament inventats quan ha calgut, que li preguntin a Xavier Trias–, però diu el que diu i no el que ha volgut fer creure el Ministeri de l’Interior. Negar-ho ha estat una errada inexplicable de Fernando Grande-Marlaska.
L’episodi reflecteix una doble debilitat del govern de Pedro Sánchez: davant el rei del Marroc, que l’humilia quan vol, i enfront de la part de l’aparell judicial i policial que fa temps que s’ha proposat fer-lo caure. Una jutgessa de l’ala més dretana de la judicatura i una unitat del Cos Nacional de Policia han ordit, amb mig centenar de folis, un pla infal·lible per enfonsar Marlaska com a primera baula de la cadena. Apunyalat des de dins per l’altra Espanya, a la qual no li tremolen les cames a l’hora d’atacar el PSOE, encara que sigui a costa de generar una fractura profunda de la societat i, fins i tot, de lesionar greument els interessos del mateix Estat, el seu.
El que queda clar és que Espanya, amb el règim de 78 en avançat estat de descomposició, és un artefacte tòxic del qual tothom hauria de voler-se apartar. Especialment Catalunya, si no fos que els independentistes estan ocupats esbatussant-se entre ells, com si fossin espanyols.
